PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció B)

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT 3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text: [1,5 punts] Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang. Doneu resposta a les qüestions següents: a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són. b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats. c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta. d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix. 3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text: [0,5 punts] Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta: a) que és un pronom relatiu, i un punt singular fa d’atribut b) sembla és un verb transitiu, i singular fa de complement de nom c) com és una preposició, i amb la brúixola fa de complement circumstancial d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu 3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna. [1 punt] 3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta: [1 punt] plantejar mitjans expandeix estigués

3. 3.1 a) Hi ha una oració principal i tres oracions subordinades. Les oracions subordinades són les següents: I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal II. «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva, compl. directe del verb intentar III. «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, compl. directe del verb saber b) Subjecte de l’oració principal: l’oració I Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural. Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres». [L’oració III no té subjecte, perquè el […]