PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció A)

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT 3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: [1,5 punts] Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera. Doneu resposta a les qüestions següents: a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són. b) Identifiqueu els constituents (mots o seqüències) que fan de subjecte de cadascuna de les oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats. c) Indiqueu quins verbs del fragment són intransitius, i raoneu la resposta. d) En el fragment hi ha tres pronoms personals febles. Identifiqueu-los i indiqueu quina funció sintàctica exerceix cadascun. 3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: [0,5 punts] Un cop dins del tren que m’ha de dur a València, m’he preguntat quin deu ser, si és que en tinc, el meu preu. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta: a) dins és una preposició, i un cop fa de subjecte b) quin és un pronom relatiu, i deu ser fa de còpula c) si és una conjunció subordinant, i el meu preu fa de subjecte d) en és una preposició, i a València fa de complement circumstancial de lloc 3.3. Identifiqueu, en el text, quatre perífrasis verbals i anoteu-les íntegres en el quadern. (Atenció: no inclogueu en la vostra llista ni les formes de temps compostos del tipus haver + participi ni les de perfet perifràstic.) [1 punt] 3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negretes. [1 punt] rellotge mateix to peix gros cotxe vaig obrir

3. 3.1. a) Hi ha quatre oracions. Les següents: I. «Fa anys» oració subordinada adverbial temporal II. «m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera» oració principal III. «discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera» oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal IV. «que el treien de polleguera» oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa, complement del nom arguments b) Subjecte de I: no en té, perquè és una construcció impersonal. Subjecte de II: discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera. Quan una subordinada fa de subjecte d’un verb, aquest es conjuga, per concordança, en tercera persona singular: és el cas de la construcció de referència, en què la subordinada fa de subjecte del verb agradar. Subjecte de III: “jo” (implícit). És un subjecte morfològicament buit controlat pel complement indirecte del verb agradar (m’), que és un pronom feble de primera persona singular. Subjecte de IV: que, pronom rela […]