PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. LÍRICA DELS QUATRE ELEMENTS Tota la cultura humana d’ordre material s’ha desplegat, i queda fixada, entre dos grans moments crítics: entre una crisi d’objectes i una altra dels objectes. La primera creació artesana de la humanitat respongué a la primera d’aquestes crisis: a una manca d’objectes. L’home primitiu creà llavors, en absoluta necessitat d’utilització, unes formes que, al llarg dels successius mil·lennis, homes cada vegada menys primitius performaren, deformaren i esgotaren; en feren civilització; i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes. Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles perquè corresponen mínimament a les exigències de la nostra actualitat vital, descobrim la crisi de valors logicoestètics de la nostra vella cultura mobiliar i assistim a l’espectacle d’una lluita difícil, i gairebé sempre encara inhàbil, de l’artista per a retornar a la prístina puresa imaginativa i als cercles divins de l’autèntica creació. La ceràmica, mare i origen de les arts plàstiques i la més purament formal de totes elles, intenta també retornar a aquell claustre d’espiritual puresa per a recrear-hi, en el joc etern dels quatre elements essencials, un món d’objectes i de formes que s’acordi màximament amb la sensibilitat estètica del nostre món contemporani. Aigua i terra, els elements humits, hi representen —com a la filosofia grega del segle VI— el suport material de la creació; foc i aire, els ressecs, la seva naturalesa espiritual. Terra, aigua, foc i aire —presocràtica harmònica conjuminació— van doncs conlligats tots en aquest art, on, en l’intent d’aconseguir formes noves —i, en raó de la seva absoluta novetat, pures—, la ceràmica refà en escala menor l’espectacle de la Creació universal. […] Frederic-Pau VERRIÉ, Ariel. Revista de les arts, any I, núm. VI, octubre 1946 1. COMPRENSIÓ 1.1. Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text. [1 punt] 1.2. ¿En quin sentit es pot afirmar, com feia Joan Miró, que «l’art està en decadència des de les cavernes»? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text. [1 punt] 1.3. Comenteu el títol del text. [1 punt] 1.4. Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text: [1 punt] a) en absoluta necessitat d’utilització b) la nostra vella cultura mobiliar c) les arts plàstiques d) presocràtica harmònica conjuminació

OPCIÓ B 1. 1.1. Les dues crisis corresponen a dos grans moments de la cultura humana. La crisi primera s’identifica amb la manca d’objectes de què patia l’home primitiu. Aquest hi donà resposta creant objectes de formes diverses que, en evolucionar al llarg dels mil·lennis, van fer que ell mateix s’anés civilitzant. La crisi segona s’identifica amb la fi d’aquest procés mil·lenari, és a dir, amb l’esgotament o la manca de sentit o de justificació, per a l’home actual, de les formes dels objectes de la cultura tradicional. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. Joan Miró, que com a artista contemporani devia ser molt sensible a la crisi de valors de la cultura artística tradicional, es pot comptar entre els que desitjaven retrobar la capacitat de c […]