PAU Llengua catalana i literatura 2003 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. «¿I com vol que jo em faci Adventista? ¿No veu que no crec ni en la religió catòlica, i això que és la vertadera?» Tots sabem que aquest acudit –com tants d’altres– no diu cap bestiesa. Les coses entre les quals hem nascut i crescut, no podem deixar de sentir-les per molt que les rebutgem o hi deixem de creure: no és només de Galícia ni de les meigas allò de pero haberlas, haylas. Com la llengua o com la religió, l’estat és un dels «sistemes simbòlics» dins els quals hem nascut i que vam experimentar d’antuvi com un medi o paisatge natural. Aquest «parc estatal» d’objectes i institucions és certament producte de l’activitat dels nostres avantpassats, però actualment constitueix l’horitzó de la nostra experiència. Un parc que mai no arriba a ser pur objecte d’observació perquè constitueix l’horitzó de la nostra consciència possible, l’esquema o marc mateix des del qual mirem i judiquem. Cert que la nostra llibertat, limitada però no menys certa, rau precisament en «allò que som capaços de fer amb allò que ens fa». Però a diferència d’altres caràcters professionals, ideològics, etc., l’empremta d’aquests «sistemes simbòlics» primerencs segueix viva i operant fins i tot quan volem distanciar-nos-en per considerar-los críticament. L’Estat forma part d’aquest horitzó o estat de coses en què vivim. Constitueix el nostre paisatge institucional d’igual manera que els rius i les muntanyes componen el natural, o els blocs de cases l’urbà. Com natural és avui anar amb cotxe, parlar per telèfon o viure en un 3r 1a, és natural viure avui en (un) estat –just com en altres llocs o altres temps ho fou viure en un clan, una tribu, un comtat, una ciutat o un feu. Aquest aiguabarreig de banderes i oficines, d’edificis neoclàssics i de partits, d’eleccions i corrupcions, de pòlisses i de paper timbrat, tot això forma el món en el qual físicament i mentalment hem nascut i viscut... fins ara. Però heus ací que és ara, ara justament que l’Estat- Nació havia arribat ja a fer-se la forma de poder normal i convencional, quan a les forces dominants els agafa la dèria de globalitzar-se o localitzar-se tot dispersant el contingut tant de la sobirania estatal com de la identitat ciutadana. I l’Estat, com el rei del conte, comencem a veure’l nu. Xavier RUBERT DE VENTÓS, «Néixer en estat: arqueologia i psicoanàlisi de l’estat inconscient», Catalunya: de la identitat a la independència, 1999 (text adaptat) 1. COMPRENSIÓ 1.1. Formuleu clarament, en no més de cinc línies, les tesis o idees principals que es defensen en el text. [1 punt] 1.2. Expliqueu què tenen en comú l’acudit inicial i la dita gallega a què al·ludeix l’autor, i raoneu per què aquest en fa ús en el text. [1 punt] 1.3. D’acord amb el significat que tenen en el text, trobeu un sinònim o expressió sinonímica per a cadascun dels mots següents, que en el text estan subratllats: [1 punt] bestiesa empremta feu dèria 1.4. ¿Per què en el text l’autor fa servir la primera persona del plural (sabem, hem nascut, etc., i també nostres, nostra, etc.)? ¿Quins efectes retòrics provoca la presència d’aquestes formes? [1 punt]

OPCIÓ B 1. 1.1. a) Les coses entre les quals hem nascut i viscut no podem deixar de sentir-les, encara que les rebutgem. b) L’Estat, com la llengua o la religió, és una d’aquestes coses. c) Car és un sistema simbòlic que constitueix l’horitzó de la nostra consciència possible i, doncs, no pot ser pur objecte d’observació. d) Però darrerament l’Estat-Nació, amb la globalització i la localització, està entrant en crisi. 4 idees principals ben expressades:1 punt. 3 idees principals ben expressades: 0’75 punts. 2 idees principals ben expressades: 0’5 punts. 1 idea principal ben expressada: 0’25 punts. 1.2. L’acudit inicial i la dita gallega expressen un mateix tipus de contradicció: la que es dóna entre el rebuig d’una creença per la raó i la persistència, irracional, d’aquesta creença. Una contradicció molt semblant és vigent en relació amb l’Estat, que és el tema del text: per molt que el critiquem, té una força simbòlica tal que condiciona fortament, o determina, la nostra manera de pen […]