PAU Llengua catalana i literatura 2003 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. LA MEVA CRISTINA Tot el mar un gemec i un bufarut i farbalans d’onada i jo agafat i llençat, llençat i agafat, escopit i engolit i abraçat al meu tauló. Tot era negre, el mar i la nit, i el Cristina enfonsat, i els crits dels qui es morien per l’aigua ja no se sentien, i vaig tenir esma de pensar que només quedava una persona viva i que era jo, per la gran sort de només ser mariner i estar a coberta quan tot va començar a anar malament. Vaig veure núvols espessos sense voler-los veure, tot jo estirat dalt d’una onada rabiosa, i aleshores, amb tots aquells núvols damunt, em vaig sentir xuclat molt endins, més endins que les altres vegades. Anava avall, entre remolins i peixos esparverats que em fregaven la galta, avall s’ha dit, endut per una gran rierada d’aigua dintre l’aigua, avall d’un pendís, i quan l’aigua es va calmar i va anar baixant de mica en mica, una cua de peix més gros que els altres em va petar la cama, i ja no veia els núvols sinó la fosca més fosca que fill d’entranya hagi vist, i el tauló em va salvar perquè sense el tauló potser hauria anat a parar on havia anat a parar l’aigua engolida. Quan vaig provar d’alçar-me per caminar el terra relliscava, i tot i que ja em pensava on era vaig estimar-me més no pensar, perquè em vaig recordar del que m’havia dit la mare en el seu llit de mort. Jo estava a tocar del llit, molt trist, i la meva mare, que s’ofegava, va tenir la força d’aixecar-se mig cos en amunt, i amb el braç llarg i sec com un mànec d’escombra em va ventar una plantofada i va cridar, que amb prou feines se l’entenia: no pensis! I va quedar morta. Em vaig ajupir per tocar el terra amb la mà. Era llefiscós i mentre el tocava vaig sentir molt a la vora com un gemec de trompa que de mica en mica es va anar tornant un bramul. I entre bramuls i gemecs, com una ronquera de pulmons vells i cansats, el terra es va moure enlaire i jo vaig caure assegut abraçat al meu tauló. Mig estabornit, no sabia ben bé què passava, només sabia que no havia de deixar el meu tauló fins a la mort, perquè la fusta és més forta que l’aigua. Damunt d’aigua revolta una fusta plana és més forta que tot. Mercè RODOREDA, «La meva Cristina», La meva Cristina i altres contes, 1967 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text de no més de cinc línies. [1 punt] 1.2. De cadascun dels mots següents doneu-ne, d’acord amb com són usats en el text, un sinònim o expressió sinonímica: [1 punt] bufarut esma pendís plantofada 1.3. En el text hi ha força noms i expressions nominals que designen sons. a) Anoteu-ne quatre en el quadern. b) Escriviu un comentari sobre l’efecte que l’autora volia que aquests mots produïssin en el lector. [1 punt] 1.4. a) Cerqueu quines són les formes verbals personals de temps present que hi ha en el text i indiqueu-ne, de cadascuna, el mode, la persona i el nombre. b) Expliqueu per quin motiu s’usa el present en cadascun dels casos que hàgiu trobat. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. Resum: El naufragi del Cristina només té un supervivent: el narrador. Agafat a un tauló, de sobte és xuclat molt endins i va a parar a un terra llefiscós. Un peix gros li ha trencat una cama. Recorda la seva mare, que, morint-se, li va recomanar que no pensés. El terra es mou enlaire i cau estabornit. Decideix agafar-se al tauló fins a la mort. Si el resum és adequat, coherent i està ben cohesionat: 1 punt. Si el resum és adequat, però té defectes de coherència i de cohesió: 0’5 punts. Si el resum no és adequat, però inclou algun element aprofitable. 0’25 punts. Nota: El resum proposat només pretén ser una resposta correcta, però no pas l’única solució adequada possible. 1.2. “bufarut”: ventada, cop de vent, ràfega, bufada,... “esma”: ànim, capacitat, instint,... “pendís”: pendent, baixada, rost,... “plantofada”: bufetada, clatellada, castanya,... 4 respostes correctes: 1 punt. 3 respostes correctes: 0’75 punts. 2 respostes correctes: 0’5 punts. 1 resposta correcta: 0’2 […]