PAU Llengua catalana i literatura 2003 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. –No és prou desgràcia aquesta –digué la princesa– que jo estigui subjugada al pare i a la mare i encara, sense cap motiu, sigui represa per la dida que m’ha alletat? Què faria ella, si m’hagués vist fer alguna cosa deshonesta? Jo crec que ho hauria fet pregonar, per una crida, per tota la cort i encara per tota la ciutat. Tinc esperança en Déu que, per la seva malvada llengua deshonesta i maldient, acompanyada d’injurioses blasfèmies, sofrirà, per mi, el càstig que es mereix. –Qui em faria estar a mi –digué Estefania–, per temor de pare, de no dansar o festejar segons correspon a nosaltres, donzelles cortesanes? Que és costum, i es té a glòria, que les donzelles de la cort siguin estimades i festejades, i que tinguin tres menes d’amor, això és virtuosa, profitosa i viciosa. La primera, que és virtuosa i honrada, es dóna quan algun gran senyor, infant, duc, comte o marquès, que serà molt afavorit i cavaller molt virtuós, estima una donzella. Si aquest l’estima, a ella li fa molta honor que totes les altres sàpiguen que aquest dansa o juny o entra en batalla per amor d’ella, i fa empreses d’honor, de renom i fama; ella el deu estimar, perquè ell és virtuós i l’amor és virtuosa. La segona és profitosa, i aquesta es dóna quan algun gentilhome o cavaller d’antic llinatge, i molt virtuós, estima una donzella i amb donatius la induirà a la seva voluntat, i no l’estimarà sinó pel seu profit; aquesta amor a mi no em plau, perquè tan aviat com el profit cessa, l’amor decau. La tercera és viciosa, quan la donzella estima el gentilhome o el cavaller pel seu plaer, la qual amor és abundosa de raons i de paraules molt afables que us donen vida per un any, però, si de l’any passen, ells poden acabar en un llit ben encortinat i amb els llençols ben perfumats, i així poden estar durant tota una nit d’hivern: aquesta amor em sembla molt millor que cap de les altres. Quan la princesa sentí així parlar Estefania, amb tanta gràcia, començà a riure i li passà bona part de la malenconia que tenia. Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc, capítol 127 [Versió moderna d’Isabel Grifoll] 1. COMPRENSIÓ 1.1. Definiu o caracteritzeu breument les tres menes d’amor de què parla Estefania. No hi dediqueu, en total, més de cinc línies. [1 punt] 1.2. Expliqueu com és que la princesa reacciona de la manera que ho fa a les paraules d’Estefania. [1 punt] 1.3. Per a cadascuna de les formes següents, que en el text estan subratllades: es mereix es dóna juny em plau cessa decau proposeu un sinònim o una locució sinonímica coherent amb el seu ús en el text. [1 punt] 1.4. En el text hi ha algunes formes verbals de perfet d’indicatiu. a) Anoteu-les totes en el quadern. b) Expliqueu què tenen en comú, pel que fa a l’organització discursiva del text, els fragments en què les dites formes apareixen. c) Expliqueu en què difereixen discursivament, aquests fragments, de la resta del text. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. L’amor virtuós: el cavaller, que és un gran senyor, estima la donzella, i aquesta se sent honorada, i seduïda, per l’alt rang social i el prestigi de l’amant. L’amor profitós: el cavaller és d’antic llinatge i vol seduir la donzella, amb regals, per interès. L’amor viciós: la donzella estima el cavaller pel seu propi plaer, i recíprocament. 3 definicions o caracteritzacions ben expressades: 1 punt. 2 definicions o caracteritzacions ben expressades: 0’5 punts. 1 definició o caracterització ben expressada: 0’25 punts. 1.2. La princesa riu, segurament, perquè Estefania expressa sense embuts i d’una manera graciosa la seva preferència per un amor que, tanmateix, no deixa d’anomenar ‘viciós’. L’atreviment de la seva amiga, que sembla riure’s dels valors de la moral tradicional tot expressant un parer propi de gent jove, la posa de bon humor perquè se’n sent còmplice. Si l’explicació és adequada, coherent i està ben cohesionada: 1 punt. Si l’explicació és adequada, però té de […]