PAU Llengua catalana i literatura 2002 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT 3.1. J. Fuster aprofita un vers d’Ausiàs Marc per posar títol a un llibre seu. Expliqueu en un màxim de dues línies el joc verbal subjacent al títol Causar-se d’esperar. [1 punt] 3.2. Considereu l'oració següent: L’observació del vell Ausiàs (...) tradueix una obvietat aclaparadora. És una evidència trivial. Ho és tant, que fins i tot peco d’ingenu en exhumar-la. Reformuleu aquest fragment sense que se n’alteri el significat i introduint-hi canvis lèxics o sintàctics per a les expressions subratllades. [1 punt] 3.3. Descriviu o transcriviu els sons corresponents a les grafies subratllades dels mots que teniu a continuació: repeteixo, desitgem, realitzar-se, decisiu [1 punt] 3.4. Observeu l’ús que fa J. Fuster de l’adjectivació: [La paraula «esperança»] Sembla suggerir perspectives patètiques, majestuoses, importants. «Allò que desitgem» serà gros o petit, decisiu o mediocre, brillant o apagat: tant se val. I aquesta ha de ser, necessàriament, una operació perpètua, reiterativa, insaciable. Utilitzant aquest mateix recurs sintàctic (és a dir, seqüències de tres adjectius), però recorrent a adjectius distints, feu dues oracions noves, una que descrigui l’esforç en la realització d’una tasca difícil i una altra que descrigui la cerca d’una paraula adequada a un text. [1 punt]

3.1. El joc verbal és entre dos verbs que tenen una certa homofonia: causar i cansar, però un règim sintàctic distint, atès que el primer té principalment un valor transitiu i el segon, en l’ús que ha donat lloc al joc verbal, té fonamentalment un valor intransitiu com a verb pronominal. Si la resposta és correcta – 1 punt Si la resposta mostra que s’identifica el joc verbal, encara que no se sap expressar amb claredat – 0.25 punts Altrament – 0 punts 3.2. Reformulació possible: “L’afirmació del vell Ausiàs (...) tradueix una veritat indiscutible. És una evidència coneguda de tothom. Ho és tant, que àdhuc sóc una mica massa ingenu en desenterrar-la.” Qualsevol variant semblant, fins i tot amb algun canvi acceptable en la puntuació, constitueix una resposta correcta. Si la reformulació és completa – 1 punt Si la resposta conté 4 substitucions apropiades – 0.5 punts Altrament – 0 punts 3.3. - consonant fricativa prepalatal o palatoalveolar sorda [!]. “repeteixo” Excepcionalment, es pot a […]