PAU Llengua catalana i literatura 2000 · Setembre · Sèrie 6 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. El tema que he escollit per a la meva dissertació és la poesia i m’ha semblat avinent de posar- li un títol, La poesia, encara, que per a mi té una doble significació: un cop més, la poesia; i la poesia avui, és a dir, pel setembre de 1998. Que jo parli de poesia no deurà sorprendre gens els qui em coneixen. De totes maneres, no em sé ni em vull estar de fer unes consideracions sobre el fet. Parlo de poesia perquè és una de les poques coses de les quals puc parlar amb un cert coneixement de causa, si més no perquè ja fa més de cinquanta anys que n’escric i en llegeixo; i parlo de poesia perquè trobo que val la pena que se’n parli ara i aquí i que se’n pregoni la utilitat en aquest tombant de segle tan propens a d’altres manifestacions artístiques més espectaculars i sobretot més rendibles. [...] Per no entropessar amb el tema que jo mateix he escollit, trobo que val la pena d’assajar de definir la poesia, de preguntar-se: fet i fet, què és la poesia? De respostes a aquesta pregunta n’he sentit i sobretot llegit una pila [...]. Encara no he sabut trobar, però, la definició de les definicions, la que permeti d’abolir totes les altres per innecessàries i estableixi un principi de comprensió definitiu. Aquesta mancança, tanmateix, no m’ha inquietat mai, perquè sempre he considerat la poesia com un cos viu en continu desenvolupament que és impossible de constrènyer dins els termes d’una definició. De totes maneres, per tenir uns referents comprensibles i, sobretot, d’una solvència contrastada, he anotat dues definicions, la primera de Joan Brossa i la segona de Percy B. Shelley. La de Joan Brossa diu: «La poesia és el reflex emocional del pensament» i la de Percy B. Shelley fa: «La poesia, en sentit general, pot definir-se com “l’expressió de la imaginació” i és congènita a l’esperit de l’home.» Totes dues se situen en uns nivells molt semblants d’abstracció i de possibilisme i són, almenys en aquest sentit, cosines germanes. Partint de l’una i de l’altra, queda ben clar que la pràctica de la poesia exigeix un grau considerable de reflexió, de concentració i, per què no?, d’aïllament i de silenci. Ara bé, això no vol pas dir que aquesta pràctica comporti renúncies i sacrificis; al contrari, tant l’una definició com l’altra contemplen una acceptació plena de la vida, però van més enllà en el sentit de sotmetre allò que s’ha viscut a l’expressió poètica, l’una i, fent un pas més, practicar el mateix procés amb allò que només s’ha imaginat, l’altra. En tots dos casos, però, el component essencial és la vida viscuda. La pràctica de la poesia, fins i tot en els casos de més abstracció o de més aparent futilitat, sempre va lligada a l’experiència personal, íntima, de l’autor. El poeta espanyol José Hierro deia que «el poeta no és algú amb més sensibilitat que els altres, sinó algú que, amb la mateixa sensibilitat, prova de fixar l’instant que està vivint». Aquesta contingència, més ben dit, aquesta condició d’home entre els homes, no lleva ni dignitat ni autoritat al poeta, sinó que li atorga responsabilitat i confiança, de manera que la seva activitat es converteix en un bé comú que s’ha de compartir i ha d’incitar a compartir. Miquel MARTÍ I POL, «La poesia, encara», ¿Què és poesia?, 2000 1. COMPRENSIÓ 1.1. Justifiqueu el títol del text en un màxim de cinc línies. [1 punt] 1.2. Per a cadascuna de les expressions seleccionades de la columna de l’esquerra, trieu un mot de la columna de la dreta que sigui el sinònim més adient en el text. [1 punt] a) estar-se de abstenir-se, ésser, aturar, passar b) una pila una barbaritat, un femer, un bon coixí, un munt c) congènita congestiva, innata, congruent, conjunta d) contingència continència, eventualitat, continuació, contesta e) incitar excitar, inclinar, esperonar, irradiar 1.3. Considereu l’últim punt del text i escolliu les afirmacions que siguin certes (pot ser una o més d’una). [1 punt] «Aquesta contingència, més ben d

OPCIÓ B 1.1. Les idees que cal que s’expressin en la justificació del títol són les següents: a) Aquest text és una reflexió sobre el concepte de poesia i la seva pervivència. b) El mateix títol és objecte de reflexió, per tal com en les primeres línies l’autor comenta el doble significat, temporal i additiu, de La poesia, encara. c) Martí i Pol defensa que es parli de poesia i que es miri de definir què és la poesia. d) Tot seguit comenta els punts que tenen en comú les definicions de Brossa i de Shelley, i el sentit de les paraules de Hierro. 4 idees ben expressades - 1 punt 3 idees ben expressades - 0.75 punts 2 idees ben expressades - 0.5 punts menys de 2 idees - 0 punts 1.2. a) estar-se de abstenir-se b) una pila un munt c) congènita innata d) contingència eventualitat e) incitar esperonar 5 parelles correctes - 1 punt 4 parelles correctes - 0.75 punts 3 parelles correctes - 0.5 punts menys de 3 parelles - 0 punts 1.3. L’única resposta correcta és la b) - 1 punt 1.4. La resposta c […]