PAU Llengua catalana i literatura 2000 · Setembre · Sèrie 6 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. Sempre feia el mateix: abans d’asseure’s davant del canterano escriptori comprovava que havia amuntegat suficient paper i que la ploma lliscava fina. Després voltava clau a un calaix, treia un retrat i un camafeu i els deixava vora els estris d’escriure. Tot seguit disminuïa la flama del quinqué i sense fer soroll sortia de la cambra per anar a comprovar si havia encertat en el punt de claror. No volia que la llum, escolant-se per davall de la porta, pogués delatar la seva vetlla. Intentava d’evitar que la cambrera, tot sospitant que la calor li impedia dormir, entrés amb el ventall i un refresc. Malgrat la pesantor xafogosa, no desitjava que l’interrompés ni mostrar-se al seu davant en disposició d’escriure; per això, quan hagué constatat que la flama era tan minsa que es podia confondre amb la de l’ànima que cremava nit i dia sota la fornícula de la Verge, tornà a entrar, tancà la porta i s’assegué. Amb molt d’esment obrí el camafeu, amb els dits de la mà dreta agafà un ble de cabells color caoba i els olorà. El perfum havia anat esvaint-se, per la qual cosa endevinà més que no ensumà una llunyana essència de gessamins. Posà el ble sobre la taula i agafà el retrat. Enretirà el paper finíssim que el cobria i l’acostà a la flama del quinqué per poder contemplar-lo millor. En fitar-lo de tan a prop paresqué que l’emprava com a mirall per buscar-hi la pròpia imatge; després començà a escriure febrosament: Quan vinguis, quan arribis a aquesta casa que tota ja t’espera, faré multiplicar els miralls perquè la teva imatge ho envaeixi tot. Em venjaré, així, d’aquests mesos d’allunyament, de la pena que em causa no tenir de tu més que un petit retrat que, com sempre quan t’escric, presideix les meves cartes i que no es separa de mi ni un sol instant, fins i tot quan dormo el tinc davall del coixí. El darrer correu que salpà cap a Cadis, fa just una setmana, s’emportà un munt de cartes per a tu; en una et demanava una altra fotografia i una altra més, si fos possible. Les necessito per poder-les penjar arreu, a la meva cambra, al meu gabinet, a la sala d’estar, perquè tothom, la meva família i els meus amics, puguin contemplar-te. Voldria a més poder-ne enviar una al meu germà Gabriel, que des de fa uns mesos és a París, on aprèn a pintar. Algun dia, quan sigui un pintor famós, li demanaré que et retrati o, més ben dit, que ens retrati plegats. Ara com ara, però, mentre fa provatures, m’agradaria que almenys pogués veure com ets i anar-se fent a la idea que ben aviat tindrà una germana nova. Estic segur que ell hauria coincidit també en l’elecció i, com jo mateix, que no vaig tenir cap dubte a escollir-te la primera, rebutjant de seguida totes les altres possibilitats que m’oferia el meu pare, t’hauria assenyalat com la candidata ideal, tot i que en Gabriel diu que no serveix per a home casat, però això també ho pensava jo de mi mateix abans de veure la teva fotografia. (...). La gent, aquí, ja t’ho he dit moltes vegades, té un tarannà agradós i és de tracte suau. La meva germana ha ensinistrat per a tu, durant aquests mesos, una cambrera, escollida entre les esclaves més disposades i volenteroses de ca nostra, i espera només el teu vistiplau, com ho esperen les obres de l’ala nord de can Fortalesa, que tu i jo ocuparem, i els mobles que són a punt d’arribar. Seràs rebuda com una princesa i tractada com una reina i estic segur que ben aviat no sols t’acostumaràs a la nova situació, sinó que et semblarà que, des de sempre, has viscut entre nosaltres. El fet del nostre parentiu t’ajudarà, ja ho veuràs. Procedim d’una mateixa família i d’unes mateixes arrels i això ens facilitarà a tots plegats la convivència. A més, aquesta és una terra acollidora. Una natura esplèndida ofereix flors de tot tipus i colors que són delícia pura a la vista i a l’olfacte. Faré encatifar de flors el trespol de la teva cambra perquè quan arribis trepitgis només flonja suavitat de pètals i e

OPCIÓ A Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]”. DESCOMPTE PER FALTES [COMPRENSIÓ I REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA] • Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2 punts. • Si són d’ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts. • Les faltes repetides només descompten punts una vegada. • Si les faltes són en les respostes curtes de les preguntes de comprensió i de reflexió lingüística (p.e. donar un sinònim, omplir un buit en una estructura, cercar un antecedent a un pronom, donar un connector en un registre determinat, etc.), la resposta serà invalidada. En les respostes llargues es descomptarà segons els criteris anteriors. 1.1. Les idees que cal que s’expressin al resum són les següents: Estructura del text: El text comença amb un paràgraf en tercera persona en què es descriu els preparatius d’una […]