PAU Llengua catalana i literatura 2000 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. Aquell hivern, la neu arribà d’hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d’octubre de 1941 i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s’alegraven en veure el gebre a la matinada. A finals de setembre s’havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s’enfrontaven al nevàs, al fred urent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d’ells jeuen enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà Leningrad. I començà un fet dolorós: la crema de llibres. —La biblioteca —a casa hi havia molts llibres— serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l’estufa. Després, velles revistes franceses de la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m’ensenyà francès. Les lectures em van salvar. Tot el dia m’estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por de baixar al soterrani quan bombardejaven i m’arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets damunt meu. L’Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperassa que havien salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il·lustracions al carbó. Era un Quixot en francès, una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d’una moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Malaiovski, com Dostoievski, l’Alexandra trobava en el Quixot les raons d’un món irracional i absurd, les claus per a entendre què significa un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver cap altre model literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, transportats a Rússia, es convertirien en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s’encaraven el món ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que mataven i el món de l’hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així com la seva mare salvà l’Alexandra de morir de tristesa. Montserrat ROIG, L’agulla daurada, 1985 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text en un màxim de cinc línies. [1 punt] 1.2. Per a cadascun dels mots seleccionats de la columna de l’esquerra, trieu un mot de la columna de la dreta que sigui el sinònim més adient en el text. [1 punt] a) enterques gelades, encarcarades, ossudes, obstinades b) m’arrapava m’aferrava, m’avesava, m’alegrava, m’encantava c) fatxendes pocavergonyes, antigalles, feixistes, presumptuosos d) s’encaraven s’enfrontaven, s’unien, lluitaven, s’encarien 1.3. Cadascuna de les frases següents extretes del text descriu un fet que es relaciona directament amb un altre. Extraieu el fragment del text amb el qual considereu que es produeix aquesta relació. [1 punt] a) «Encara avui els cossos de molts d’ells jeuen enterrats en aquells boscos.» b) «Era un Quixot en francès, una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis.» c) «No hi podia haver cap altre model literari que es vinculés tan estretament amb la r

OPCIÓ A 1.1. Les idees que cal que s’expressin al resum són les següents: a) L’autora narra alguns aspectes del bloqueig de Leningrad per part dels alemanys l’any 1941. b) La història se centra en les experiències viscudes per l’Alexandra Koss quan era una nena. c) Es comenta la importància que per a la protagonista va tenir la lectura per tal de fer front a les adversitats externes. d) En el punt final es comenta el valor simbòlic del Quixot com a model literari i com a model de salvació enfront del bloqueig. 4 idees ben expressades - 1 punt 3 idees ben expressades - 0.75 punts 2 idees ben expressades - 0.5 punts menys de 2 idees - 0 punts 1.2. enterques - encarcarades m’arrapava - m’aferrava fatxendes - presumptuosos s’encaraven - s’enfrontaven 4 parelles correctes - 1 punt 3 parelles correctes - 0.75 punts 2 parelles correctes - 0.5 punts menys de 2 parelles - 0 punts 1.3. El fragment del text que expressa el fet desencadenant de la frase a) és: “Grups de nois i noies van marxar als […]