PAU Llengua catalana i literatura 2000 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. Si des de fa molts anys, d’una manera més o menys científica, l’home ha estat cercant parents salvatges (no cultivats) de les plantes que li interessaven, fent encreuaments i seleccionant noves varietats (millora genètica clàssica) que s’adaptaven millor al sòl i clima o que donaven un producte millor, què és el que té de nou aquesta nova manera de millora genètica? Què és el que pretén l’enginyeria genètica de plantes? Quins són els seus objectius i mètodes? Quins són els seus assoliments? Quins problemes ètics i socials planteja? (...) De manera global podríem dir que, mentre que a la millora genètica clàssica se li pot atribuir ser la responsable de la meitat dels rendiments de producció de l’agricultura actual, la mecanització, la fertilització i els pesticides —les inversions més importants en agricultura— donarien compte de l’altra meitat. D’alguna manera vol dir que el medi on creixen les plantes ha estat canviant tant com les plantes mateixes (encara que les plantes també han estat seleccionades per respondre bé a aquestes pràctiques). Per diferents raons —econòmiques i mediambientals— resulta molt més interessant poder modificar més dirigidament les plantes que introduir més canvis al medi ambient. Això ara és possible mitjançant les tècniques d’enginyeria genètica. Quan es tracta d’obtenir espècies cultivades, les tècniques de millora vegetal clàssica han estat tot un èxit, ja que s’ha aconseguit un 1% anual d’increment en la producció (d’algunes espècies) durant els darrers cinquanta anys. Si hom haguera de dir quins són els dos èxits més importants de la millora genètica clàssica, tot el món estaria d’acord a dir que fou la producció de dacsa1 híbrida l’any 1930, que quasi va doblar la producció de dacsa, i el desenvolupament de les línies de dacsa, arròs i blat, que ocasionaren el que es va anomenar «la revolució verda». No obstant això, actualment, la confluència dels mètodes de millora tradicional i de l’enginyeria genètica de plantes està començant a produir plantes amb millors característiques, que permetran unes pràctiques agrícoles menys agressives amb el medi ambient. Tot això està propiciant el que s’ha anomenat «la segona revolució verda». (...) L’objectiu del biòleg molecular de plantes és trobar i inserir gens beneficiosos —obtinguts de qualsevol organisme— dintre del patrimoni genètic de les plantes cultivades per tal de millorar-les. Açò implica tres etapes crítiques: 1. Obtenir el gen aliè i integrar-lo establement en el cromosoma d’una cèl·lula de la planta cultivada que hom vol millorar. 2. Fer que aquesta cèl·lula transformada regenere, en un sistema de cultiu de teixits, una planta sana i fèrtil, que tinga el gen de totes les seues cèl·lules. 3. Fer que s’expresse el gen aliè en el moment i lloc que interesse i que l’expressió del gen tinga el caràcter desitjat —per exemple, la resistència a una malaltia. (...) Tanmateix, com que no hi ha restriccions quant a l’origen dels gens que es poden introduir en plantes, es plantegen importants qüestions de natura ètica i social. dacsa1 - blat de moro Antoni GRANELL, «Enginyeria genètica i noves espècies agrícoles», Fronteres de la ciència, 1997 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text en un màxim de cinc línies. [1 punt] 1.2. Entre aquestes afirmacions, n’hi ha que es troben en el text. Indiqueu quines són. a) L’enginyeria genètica és l’art de modificar el patrimoni genètic de les plantes. b) La biologia molecular permet la modificació de l’herència biològica de plantes per la manipulació del seu material genètic de base. c) L’enginyeria genètica de plantes, juntament amb els mètodes de millora genètica clàssica, permet la producció de noves plantes i la introducció de mètodes de conreu que perjudiquin menys l’entorn. [1 punt] 1.3. Al primer paràgraf del text apareix l’expressió «fent encreuaments i seleccionant», la qual expressa una relació determinada entre els dos elements que la

OPCIÓ B 1.1. Les idees que cal que s’expressin al resum són les següents: a) L’autor planteja l’existència de dos processos destinats a la millora genètica: la genètica clàssica i l’enginyeria genètica. b) Si bé la primera comporta canvis en les plantes i en el medi on creixen les plantes, la segona pretén modificar dirigidament les plantes sense introduir canvis ni agressions en el medi ambient. c) L’autor esmenta els èxits més importants de la millora genètica tradicional i d) comenta les etapes crítiques en la recerca en el camp de l’enginyeria genètica. 5/4 idees ben expressades - 1 punt 3 idees ben expressades - 0.75 punts 2 idees ben expressades - 0.5 punts menys de 2 idees - 0 punts 1.2. b). [Aquesta afirmació es fa al quart paràgraf]. c). [Aquesta afirmació es fa al final del tercer paràgraf]. 2 respostes correctes - 1 punt 1 resposta correcta - 0.5 punts 1.3. d). La relació entre els dos constituents coordinats és de seqüència lògica d’esdeveniments: primer es fan encreuaments […]