PAU Llengua catalana i literatura 2000 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen.
Després dels boscos e s p e s s o s de faigs i avets —cl avats com llances en un paisat ge arro d o n i t — ,
després del tou de falgueres i l’olor d’humitat d’un sotabosc tenebrós, la capella de Ronchamp
sorprèn per la claredat i la força de la seva implantació sobre l’esplanada calba del cim del
pujol. Un edifici ben posat sobre la terra, ben assentat, al seu lloc precís, produeix, d’entrada,
una meravellosa sensació de placidesa. Si, a més, les seves dimensions són grans, la poètica
del seu disseny és poderosa, si tot hi és pensat per atreure i per acollir —a dins, com diu
l’arquitecte, un tête à tête amb un mateix, a fora, deu mil pelegrins sobre l’esplanada— i el seu
estat de conservació és impecable, la sorpresa que t’endús és majúscula. Descobreixes que tens
al davant una de les obres mestres d’aquest segle XX que s’acaba, la capella Pazzi1 dels nostres
temps. Però no pas solament això. Hi ha una cosa molt més important i és l’adequació perfecta
al seu ús. Le Corbusier va saber crear un lloc sagrat, un espai, com diu ell mateix, «de silenci,
de pregària, de pau, de joia interior». De quina manera unes formes inusuals, fins i tot
extravagants, poden aconseguir tot això és un misteri. Penso que, d’aquest misteri, no n’és pas
un factor explicatiu absent la il·lusió. És un edifici bastit amb una enorme il·lusió. I això es
manifesta en l’ingent treball del projecte, en la generositat dels detalls, en la tria dels materials,
en la significació simbòlica de formes i acabats. El mateix arquitecte diu que es tracta d’una
capella de ciment lleial, bastida potser amb temeritat, segur que amb coratge. Quan arribes dalt
del turó de Ronchamp, d’això no en tens cap dubte.
En un poema que tradueixo maldestrament en prosa, titulat «La clau», Le Corbusier intenta
acostar-se al misteri de la creació de Ronchamp: «La clau és la llum i la llum il·lumina les
formes. I aquestes formes tenen una potència emotiva pel joc de les relacions inesperades,
corprenedores, que hi ha entre elles, però també pel joc intel·lectual de la seva raó de ser: el
seu autèntic naixement, la seva capacitat de durada, la seva estructura, l’astúcia, el coratge, és
a dir, la temeritat. Pel joc de tots aquests éssers que són els éssers essencials, els constitutius,
de l’arquitectura.»
Narcís COMADIRA, «Ronchamp», El País, 30.9.99
Capella Pazzi1 o capella dels Pazzi, construïda per Brunelleschi al claustre del convent de Santa Croce de Florència.
1. COMPRENSIÓ
1.1. Feu un resum del text en un màxim de quatre línies. [1 punt]
1.2. Aparelleu cadascuna de les expressions de la columna de l’esquerra amb
aquella expressió de la columna de la dreta que constitueixi l’equivalent més
adient en el text. [1 punt]
a) la força de la seva implantació 1) de formes agosarades
b) la generositat dels detalls 2) la rotunditat de la seva presència
c) bastida amb temeritat 3) la magnificència dels elements constructius
d) la seva capacitat de durada 4) la pervivència de la seva estètica
1.3. Per a cadascun dels mots següents escriviu un terme que pugui funcionar com
un antònim en el text. [1 punt]
a) espessos
b) placidesa
c) inusuals
d) maldestrament
1.4. En relació amb el text, només una de les tres afirmacions següents és correcta.
Indiqueu quina és i justifiqueu la vostra resposta en un màxim de dues ratlles.
[1 punt]
a) La capella de Ronchamp és una reconstrucció actual de la capella Pazzi.
b) L’autor diu que Le Corbusier construí Ronchamp imitant la capella Pazzi.
c) Narcís Comadira interpreta la capella de Ronchamp com la capella Pazzi dels
nostres temps.
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
1.1. El text és una descripció del paisatge que envolta l’església dissenyada per Le Corbusier per al turó
de Ronchamp. També és una descripció de les formes, les sensacions i la inspiració associades amb
aquesta església, tant per part del seu creador com dels qui la visiten.
més de 3 idees ben expressades - 1 punt
3 idees ben expressades - 0.75 punts
2 idees ben expressades - 0.5 punts
menys de 2 idees - 0 punts
1.2. a) la força de la seva implantació - 2) la rotunditat de la seva presència
b) la generositat dels detalls - 3) la magnificència dels elements constructius
c) bastida amb temeritat - 1) de formes agosarades
d) la seva capacitat de durada - 4) la pervivència de la seva estètica
4 parelles correctes - 1 punt
3 parelles correctes - 0.75 punts
2 parelles correctes - 0.5 punts
menys de 2 parelles - 0 punts
1.3. a) espessos - esclarissats, clars, etc.; *porosos, dispersos, disgregats
b) placidesa - inquietud, desassossec, ira, etc.; *rampell
c) inusuals - habituals, com […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2000 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció B) Comprensió lectora
- Exercici 2 (Opció A) Expressió escrita
- Exercici 2 (Opció B) Expressió escrita
- Exercici 3 (Opció A) Sintaxi
- Exercici 3 (Opció B) Sintaxi
Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura