PAU Literatura catalana 2008 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent del segon acte de Ball robat, de Joan Oliver. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): — la posició de cada personatge sobre els conceptes que tracten; — la referència al tercer marit de l’obra, l’Oriol, s’adequa al que sabrem d’ell al ter- cer acte?; — l’opinió que expressa l’Oleguer en la darrera intervenció aplicada als dos perso- natges. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] OLEGUER (amb aires de tolerància, volent fer-se el simpàtic): Conclusió: que ni tu ni jo no som aptes per a la vida de casats. Les causes deuen ser distintes, però els resultats són els mateixos… El matrimoni s’ha fet per a homes d’esperit seden- tari, sense imaginació: el nostre estimat Oriol, per exemple: un caràcter senzill, cristal·lí, que ha trobat en la Núria més del que esperava… Recorda que Jehovà va crear Eva perquè Adam s’avorria. I Adam s’avorria perquè era un desvagat i un obtús… Quan un home consagra les seves potències a una obra digna d’ell, la companyia d’una única dona abassegadora, impacient, malfiada i amb drets reconeguts per la llei, és senzillament catastròfica. L’amor és, de fet, una necessi- tat fisiològica de segona categoria, que els homes haurien de resoldre o elimi- nant-la, com els sants, o reduint-la a les seves proporcions reals i justes… Què hi dius, Cugat? El literat i el lletrat [‘home de lleis, advocat’] es posaran d’acord, una vegada a la vida! CUGAT: De cap manera, Oleguer, i ho sento. Mira: jo sóc un home llibresc, podrit de literatura, però si em despullo dels prejudicis i les convencions que m’enga- vanyen, no puc deixar de reconèixer que no hi ha cap treball, cap art, que no hi pot haver a la terra cap obra que valgui el que val la vida mateixa: néixer, viure, estimar, vetllar pels fills i morir com un home més entre els homes. OLEGUER: Sonen bé aquestes paraulasses: són sentides i grandioses, però… Per sort o per dissort, la vida en aquest moment històric és tota una altra cosa. Les meves realitats són més complexes… CUGAT: No ho creguis. T’ho sembla… OLEGUER: No, no m’ho sembla… Néixer, viure, procrear i morir, és feina fatal, cega, pròpia de bèsties o de bàrbars. Jo —i tu també i potser encara més que jo— necessitem sentir-nos rectors de la nostra existència i hem de complicar-nos-la i farcir-la de funcions personalíssimes, creades per nosaltres amb els artificis de la repugnant i —no ho perdis de vista!— i meravellosa civilització.

Pregunta 3 El comentari de text es valora amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. –Avaluació dels continguts (3 punts): el comentari de l’alumne/a no cal que se centri exclusivament en els aspectes assenyalats en l’enunciat, però els ha de tenir en compte; per tant, cada un d’aquests que no trobi resposta en el desenvolupament de l’alumne no sumarà la puntuació que li correspon. Això no obstant, si desenvolupa correctament i de manera coherent algun altre aspecte del text proposat, no indicat expressament en l’enunciat, per aquest concepte se li pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai la puntuació de 3 punts. –Aspectes metodològics del comentari (2 punts): es tracta d’avaluar la capacitat d’argumentació, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la capacitat expressiva que demostri l’alumne/a i, en general, els aspectes propis de la redacció. Un dels dos punts s’assigna al que […]