PAU Literatura catalana 2008 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el fragment següent del segon acte de Ball robat, de Joan Oliver. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): — la contextualització del fragment en l’argument de l’obra; — la caracterització dels dos personatges que dialoguen; — la contraposició dels punts de vista dels dos personatges, tant pel que fa al con- cepte del matrimoni com a la vida en general. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] CUGAT: Digues que sóc un anormal, un maniàtic, un ximple… OLEGUER: No, ja t’ho he dit: ets simplement un intel·lectual. CUGAT (sarcàstic): Sí, sóc un intel·lectual! Un home que pretén viure alhora dintre i fora de la societat, que es passa la vida fent-se preguntes a les quals prova inútil- ment de respondre, que s’alimenta d’idees i menysprea els fets. Una criatura absurda i indigesta que té l’audàcia de ser tímid i modest enmig de la petulàn- cia i l’aplom dels homes d’acció. És això, oi? OLEGUER: Bé, força objectiu. Partim, doncs, de la teva definició. Tu ets un escèptic universal, i jo, que visc en la realitat i de realitats, que crec en el que veuen els meus ulls, palpen les meves mans i mostra el meu seny, tinc el deure d’aclarir-te la teva pròpia situació i provar de… CUGAT: Gràcies, moltes gràcies! No t’esforcis en un treball inútil… (Exaltat.) A veure, tu, l’home de les solucions i les realitats, l’home de la raó infal·lible i del sentit pràctic, digues, digues, què hauries fet en el meu cas? Explica’t, si et plau, explica’t! OLEGUER: Jo? Què hauria fet en el teu cas? En primer lloc et diré que em costa molt d’imaginar-m’ho. CUGAT: No defugis la qüestió! OLEGUER: No, no la defujo… Per començar: la meva dona hauria callat, no m’hau- ria fet una confessió semblant. CUGAT: Per què ho suposes? OLEGUER: Que per què ho suposo? Han passat deu anys, les meves ocupacions m’a- basseguen…, i a ella l’abasseguen els fills. Arriba un moment que el matrimoni és una simple juxtaposició… Això no obstant, admetem la hipòtesi que la meva dona un bon dia em ve amb una contalla d’aquest gènere. Què faig, jo? Com reacciono? No faig absolutament res, no reacciono. L’escolto i immediatament oblido el que m’ha dit. Passa el temps i tot se’n va en fum d’imaginacions. Mentrestant la cosa no m’ha fet perdre ni un minut de son, no m’ha distret ni així, m’entens?, ni així de la meva feina. Total: zero! CUGAT: Sona a fals això, és bo per dir. OLEGUER: I per fer, Cugat, i per fer! Encara no em coneixes prou. Admès el supòsit, jo raono d’aquesta manera: el meu amic és incapaç de fer-me una bretolada, i, si ho fos, tinc raons per creure que la meva dona no gosaria seguir-lo gaire lluny. Sé els punts que calça! CUGAT: Digues-ho tot: i estimes la teva dona d’una manera molt relativa. OLEGUER: Com te sembli… Però estimo absolutament la meva reputació i l’escàn- dol m’esgarrifa… (Ara, de cop, li sonen les darreres paraules de CUGAT.) És que l’Eulàlia t’ha fet certes confidències?

Pregunta 3 El comentari de text es valora amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. –Avaluació dels continguts (3 punts): el comentari de l’alumne/a no cal que se centri exclusivament en els aspectes assenyalats en l’enunciat, però els ha de tenir en compte; per tant, cada un d’aquests que no trobi resposta en el desenvolupament de l’alumne no sumarà la puntuació que li correspon. Això no obstant, si desenvolupa correctament i de manera coherent algun altre aspecte del text proposat, no indicat expressament en l’enunciat, per aquest concepte se li pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai la puntuació de 3 punts. –Aspectes metodològics del comentari (2 punts): es tracta d’avaluar la capacitat d’argumentació, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la capacitat expressiva que demostri l’alumne/a i, en general, els aspectes propis de la redacció. Un dels dos punts s’assigna al que […]