PAU Literatura catalana 2009 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu aquest fragment de l’acte primer de Ball robat, de Joan Oliver. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la relació entre Mercè, Cugat i Oleguer en el desenvolupament de l’obra; b) el punt de vista en la progressió de la trama a Ball robat; c) la funció dramàtica que l’autor atorga a Cugat. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] CUGAT: I l’Eulàlia? Què me’n dius de l’Eulàlia? MERCÈ: Una bona noia. Una mica entonada, no trobes? Ha tingut molta sort, l’Eulàlia. CUGAT: Se la mereix. Dolça, entenimentada, discreta. Feliç amb els seus fills, que són dos magnífics exemplars, dues rotundes victòries de l’antropologia, per dir-ho així. MERCÈ: Veus? Això sí (Recosa.). Quina meravellosa ocupació per a una dona de la meva edat! CUGAT: I el marit, el gran Oleguer, l’advocat dels rics, expeditiu i exacte! Un home de direcció única, que ho té tot resolt i esprem el fruit de cada dia fins a la darre- ra gota… MERCÈ: L’Oleguer sí que en sap, de viure! CUGAT: Ui, si en sap! Unit, acabat i arrodonit com una esfera. Ni bonys ni esquer- des. Rodola, rodola rost avall, sense sotracs, entre l’admiració dels qui l’engrei- xen. Un home interessant. MERCÈ: Un home ex-tra-or-di-na-ri! CUGAT: Quan tu ho dius… MERCÈ: Ho dic, sí. És evident! CUGAT: Ambicions pròximes i concretes. Però admeto que ha sabut treure un bon partit de la seva curtedat de vista. MERCÈ: Es diria que en malparles perquè l’enveges. CUGAT: Mercè! Envejar jo l’Oleguer? Déu et faci bona. MERCÈ: Un personatge, una figura en primer pla. CUGAT: Que li duri. Però també tinc dret, em sembla, a plànyer el petit ramat selec- te que pastura. MERCÈ: Tothom n’està encantat, els té contentíssims… M’ho deia l’Eulàlia… CUGAT: Ah, sí? Ves per on! Ella t’ho deia? MERCÈ: Sí, ella, precisament. I què? CUGAT: Intrèpid domador de… xais. Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Literatura catalana

3) Comenteu aquest fragment de l’acte primer de Ball robat de Joan Oliver. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los per separat ni en el mateix ordre): a) la relació entre Mercè, Cugat i Oleguer en el desenvolupament de l’obra; b) el punt de vista en la progressió de la trama a Ball robat; c) la funció dramàtica que l’autor atorga a Cugat. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] CUGAT.— I l’Eulàlia? Què me’n dius de l’Eulàlia? MERCÈ.— Una bona noia. Una mica entonada, no trobes? Ha tingut molta sort, l’Eulàlia. CUGAT.— Se la mereix. Dolça, entenimentada, discreta. Feliç amb els seus fills, que són dos magnífics exemplars, dues rotundes victòries de l’antropologia, per dir-ho així. MERCÈ.— Veus? Això sí (Recosa.) Quina meravellosa ocupació per a una dona de la meva edat! CUGAT.— I el marit, el gran Oleguer, l’advocat dels rics, expeditiu i exacte! Un home de direcció ún […]