PAU Història de la filosofia 2004 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (B (pla antic))

El qui fa política aspira al poder; al poder com a mitjà per a la consecució d’altres fins (idealistes o egoistes) o al poder «pel poder», per gaudir del sentiment de prestigi que confereix. L’Estat, com totes les associacions polítiques que històricament l’han precedit, és una relació de dominació d’homes sobre homes, que se sosté per mitjà de la violència legítima (és a dir, d’aquella que és vista com a tal). Per subsistir necessita, per tant, que els dominats acatin l’autoritat que pretenen tenir els qui en aquest moment dominen. MAX WEBER, La política com a vocació 1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]