PAU Història de la filosofia 2004 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (A (pla antic))

Piero li pregunta a Pino: «Quina hora és?» Pino mira per la finestra i veu que el rellotge del campanar assenyala les vuit. Li diu, doncs, a Piero: «Són les vuit.» Suposem que en aquell moment siguin realment les vuit, però que el rellotge del campanar, sense saber-ho Piero ni Pino, estigui trencat i estigui assenyalant ininterrompudament les vuit des de fa un mes. Podem dir que Pino i Piero saben que són les vuit? Per descomptat que no! I no obstant això creuen alguna cosa que és veritat (perquè, per casualitat, són precisament les vuit) i tenen bons i fundats motius per creure-ho (els rellotges dels campanars acostumen a assenyalar l’hora exacta). Què els falta perquè puguem dir que posseeixen un coneixement veritable? Per què no ens atrevim a dir que «saben» que són les vuit? El que falta, dit planerament, és la connexió precisa entre el que creuen i el que és veritat. El que creuen (que són les vuit) i el que és veritat (són les vuit) coincideix, però només per un capritx de l’atzar. I crec que tots estem d’acord que el capritx no és un «adhesiu» per enganxar el que creiem i el que efectivament és veritat. Una coincidència afortunada no és suficient per transformar una creença «encertada» en veritable saber. M. PIATTELLI, Les ganes d’estudiar 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]