PAU Història de la filosofia 2004 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

Em pregunta vostè quines coses són idiosincràsia en els filòsofs?... Per exemple, la seva falta de sentit històric, el seu odi a la noció mateixa d’esdevenir, el seu egipticisme. Ells creuen atorgar un honor a una cosa quan la deshistoritzen, sub specie aeterni (des de la perspectiva de l’etern) —quan en fan una mòmia. Tot el que els filòsofs han manejat des de fa mil·lennis han estat mòmies conceptuals; de les seves mans no va sortir viu res real. Maten, omplen de palla, aquests senyors idòlatres dels conceptes, quan adoren —es tornen mortalment perillosos per a tot, quan adoren. La mort, el canvi, la vellesa, com també la procreació i el creixement són per a ells objeccions —fins i tot refutacions. El que és no esdevé; el que esdevé no és... Ara bé, tots ells creuen, fins i tot amb desesperació, en el que és. Però, com que no poden apoderar- se’n, busquen raons de per què se’ls escapa. «Hi ha d’haver una il·lusió, un engany en el fet que no percebem el que és: on s’amaga l’enganyador?» —«Ho tenim, criden joiosos, és la sensibilitat! Aquests sentits, que també en altres aspectes són tan immorals, ens enganyen sobre el món vertader.» NIETZSCHE, El crepuscle dels ídols 1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

Primera pregunta (totes dues opcions) Explicar breument la idea principal del text (2 punts). Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de la idea o idees. (1 punt) b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)