PAU Biologia 2017 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 4 (Opció B)

Exercici 4 La noveŀla Robinson Crusoe està inspirada en la història real d’Alexander Selkirk, un nàufrag que va passar quatre anys en una illa de l’arxipè­ lag Juan Fernández, a 670 km de la costa de Xile. En la noveŀla s’explica com Robinson Crusoe va domesticar unes cabres que va trobar a l’illa. De fet, actualment a l’arxipèlag hi viuen cabres, anomenades «cabres de Juan Fernández», les quals pertanyen a la mateixa espècie, Capra hir­ cus, que les cabres domèstiques continentals. 1. Les cabres de Juan Fernández són més petites que les cabres continentals de les quals pro­ venen. Aquest fenomen, conegut com a nanisme insular, és freqüent en animals grossos que evolucionen en illes, perquè la disponibilitat de nutrients és limitada i perquè l’ab­ sència de grans depredadors fa que tenir una mida gran no comporti cap avantatge per a defensar-se. [1 punt] a) Anomeneu i expliqueu el procés evolutiu que ha provocat el nanisme insular de les cabres de Juan Fernández. b) L’origen d’aquestes cabres es remunta al segle xv, quan el navegant Juan Fernández va descobrir les illes i hi va deixar una parella de cabres perquè hi hagués menjar si en el futur algun vaixell hi tornava. Totes les cabres de Juan Fernández provenen d’aque­ lla parella original. Coneixedora d’aquesta informació, una alumna de batxillerat diu: «La mida petita de les cabres de Juan Fernández podria no ser un cas de nanisme insular, sinó senzillament un cas de deriva genètica.» Digueu si aquest comentari és correcte i justifiqueu la resposta. 2. Les cabres de Juan Fernández mengen espè­ cies vegetals autòctones de l’arxipèlag, com ara la col de Juan Fernández (Dendroseris litoralis), per la qual cosa aquestes cols estan a punt d’extingir-se. Això fa que també estiguin en perill d’extinció ocells com el picaflor de Juan Fernández (Sephanoides fernandensis), que s’alimenta de les flors d’aquesta col. [1 punt] Picaflor de Juan Fernández (Sephanoides a) Completeu la taula següent indicant el fernandensis) nom científic de les espècies esmentades i el nivell tròfic al qual pertanyen. Nom comú Nom científic Nivell tròfic Cabra de Juan Fernández Col de Juan Fernández Picaflor de Juan Fernández b) La introducció d’algunes espècies foranes, com ara cabres, gats, rates o algunes plan­ tes de conreu, ha tingut conseqüències negatives per a les espècies autòctones de l’arxipèlag Juan Fernández. De fet, s’ha reduït dràsticament el nombre d’individus del 70 % de les espècies autòctones. Un alumne de batxillerat fa el raonament següent: «Arran de la introducció d’algunes espècies foranes, ha augmentat el nombre d’es­ pècies de l’arxipèlag, i això també fa augmentar la diversitat biològica.» Discutiu la validesa d’aquesta afirmació. Etiqueta del corrector/a

Exercici 4 1) [1 punt] a) [0,6 punts] El procés responsable és la selecció natural. A mesura que les cabres s’anaven reproduint a l’arxipèlag, per mutacions atzaroses apareixien individus de mida més petita. Aquests individus necessitaven menys aliment per sobreviure i arribar a edat reproductiva, a més, l’absència de depredadors feia innecessària una mida gran. Com que a l’arxipèlag la disponibilitat d’aliment és limitada i no hi ha depredadors, les cabres de mida petita tenien més descendència i, com la mida és en gran mesura una característica genètica, els seus descendents també eren petits. La repetició d’aquest procés de selecció de les cabres de mida petita al llarg de generacions acaba conduint a la situació actual en què totes les cabres de Juan Fernández són petites. NOTA PER ALS CORRECTORS: - 0,2p per fer referència explícita al concepte de selecció natural. - 0,1p per fer referència explícita al concepte de mutacions. - 0,1p per dir que les mutacions són atzaroses o a l’atz […]