PAU Anàlisi musical 2026 · Juny · Sèrie 5 (incidències) · Exercici 4

Exercici 4 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Fa gairebé vint anys l’inspector Spooner, protagonista de Jo, robot (2004), encarnat per Will Smith, interrogava a la pantalla gran en Sonny, un robot molt avançat i sospitós d’assassinat, amb el diàleg que segueix: «Només ets una màquina, una imitació de la vida. Pots compondre una simfo- nia?». I en Sonny replicava: «Pot, vostè?». Avui dia resulta cada cop més habitual parlar d’inteŀligència artificial (IA), fins i tot en contextos no necessàriament tècnics. El concepte sembla haver fet eclosió com una revolució destinada a fer un món cada vegada més tecnològic i competitiu. La promesa d’una eficiència superior sedueix empre- ses i particulars, i fins i tot certs sectors de l’art i la creació. De fet, fa anys que la IA està integrada a la societat, des que fem ús de plataformes d’estríming, assistents de veu —Siri, Alexa, etcètera—, navegació GPS o telèfons inteŀligents. Ramon López de Mántaras, eminència en la matèria i professor emèrit del CSIC, apunta que la IA generativa va néixer de forma experimental al final dels anys cinquanta. Per a l’investigador i músic Mark d’Inverno, professor de la Goldsmith University de Londres, aquest tipus d’IA generativa «no és inteŀligent en absolut», i ni tan sols pretén simular el raonament humà. D’Inverno indica que la detecció de patrons sí que és una tasca que una IA duu a terme de manera molt superior als humans, especialment útil amb quantitats grans de dades. Fins i tot en la composició d’una simfonia, la IA pot identificar i analitzar patrons. Així és com, a partir d’uns esbossos de Beethoven, es va recrear la hipotètica Desena simfonia l’any 2019 —en dos projectes inde- pendents—, però lògicament només es tractava d’una aproximació, i, en paraules de l’expert, «només Beethoven hauria pogut acabar la seva simfonia». Una de les preocupacions més immediates és que la IA no caigui en males mans i no se’n faci un ús maliciós per a generar, per exemple, deep fakes o fake news —falsificacions. A mitjans de juny el mateix Paul McCartney anunciava al programa Today de la BBC la creació d’una nova cançó dels Beatles amb la simulació de la veu de John Lennon a partir d’una antiga gravació i l’ajuda d’inteŀligèn- cia artificial. Amb aquest potencial a l’abast, què no es podria aconseguir amb la IA? No debades, la discogràfica Universal Music va demanar fa uns mesos a Spotify que retirés milers de cançons creades amb IA i bloquegés algoritmes d’escaneig. Quant a la música clàssica, a priori en una situació menys incerta que la indústria musical moderna en aquest àmbit, ja hem vist que la IA pot emular el paper del compositor; fins i tot hi ha plataformes com AIVA que poden «imitar» peces simfòniques a l’estil de Schubert a la carta. Tot i així, el conservadorisme intrínsec del sector el fa menys procliu a veure’s afectat per la disrupció d’aquestes tecnologies. Per a D’Inverno, «la creativitat és exclusivament una característica humana» i una IA mai no serà capaç de substituir un artista humà —i encara menys un intèrpret—, per la qual cosa és difícil imaginar cap perjudici en aquesta àrea. Qui voldria escoltar una imitació de Mozart podent sentir l’original? Adaptació feta a partir del text de Carlos García Reche. «Inteŀligència artificial i música: avenços, reptes i incògnites». Revista Musical Catalana, núm. 380 (setembre-desembre 2023), p. 19-20 1. D’acord amb el que diu el text, quines aplicacions té, de moment, la inteŀligència artificial (IA) en la música? La utilització que se’n fa és nova, segons els experts? 2. L’impacte que pugui tenir en el futur la IA sobre la música és semblant al que té en altres activitats humanes? Quins arguments proposa el text sobre això i quins altres proposa- ríeu?

Exercici 4. 1. Cadascuna de les preguntes es valorarà amb 0,5 punts. De moment la IA, en la música, és capaç d’imitar peces simfòniques, o simular veus –com la de John Lenon–, seleccionar llistes de reproducció a partir d’algoritmes d’escaneig i identificar patrons a partir d’acumular una gran quantitat de dades, entre d’altres. L’estudiant pot aportar els casos singulars de la Desena simfonia de Beethoven, o la cançó de John Lenon, les dues han estat acabades per la IA ( si s'esmenta algun d’aquests aspectes s'obtindran 0,5 punts). La seva utilització va començar a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, segons Ramon López de Mántaras (0,5 punts). 2. L’impacte segurament serà diferent en la música clàssica si es compara amb la indústria musical moderna o amb altres àmbits laborals (0,5 punts). Una de les raons és que les noves plataformes, de moment, només poden “imitar”, mentre que la creativitat és una característica humana, i això fa que tant la composició com la interpretació […]