PAU Anàlisi musical 2026 · Juny · Sèrie 5 (incidències) · Exercici 4
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 4 de la PAU de Anàlisi musical 2026 (juny sèrie 5): [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Fa gairebé vint anys…](/examens/img/analisi-musical/2026-juny-incidencies-serie-5-exercici-4-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 4
[2 punts: 1 punt per cada qüestió]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
Fa gairebé vint anys l’inspector Spooner, protagonista de Jo, robot (2004), encarnat per Will
Smith, interrogava a la pantalla gran en Sonny, un robot molt avançat i sospitós d’assassinat, amb el
diàleg que segueix: «Només ets una màquina, una imitació de la vida. Pots compondre una simfo-
nia?». I en Sonny replicava: «Pot, vostè?».
Avui dia resulta cada cop més habitual parlar d’inteŀligència artificial (IA), fins i tot en contextos
no necessàriament tècnics. El concepte sembla haver fet eclosió com una revolució destinada a fer un
món cada vegada més tecnològic i competitiu. La promesa d’una eficiència superior sedueix empre-
ses i particulars, i fins i tot certs sectors de l’art i la creació. De fet, fa anys que la IA està integrada
a la societat, des que fem ús de plataformes d’estríming, assistents de veu —Siri, Alexa, etcètera—,
navegació GPS o telèfons inteŀligents.
Ramon López de Mántaras, eminència en la matèria i professor emèrit del CSIC, apunta que la
IA generativa va néixer de forma experimental al final dels anys cinquanta.
Per a l’investigador i músic Mark d’Inverno, professor de la Goldsmith University de Londres,
aquest tipus d’IA generativa «no és inteŀligent en absolut», i ni tan sols pretén simular el raonament
humà. D’Inverno indica que la detecció de patrons sí que és una tasca que una IA duu a terme de
manera molt superior als humans, especialment útil amb quantitats grans de dades. Fins i tot en
la composició d’una simfonia, la IA pot identificar i analitzar patrons. Així és com, a partir d’uns
esbossos de Beethoven, es va recrear la hipotètica Desena simfonia l’any 2019 —en dos projectes inde-
pendents—, però lògicament només es tractava d’una aproximació, i, en paraules de l’expert, «només
Beethoven hauria pogut acabar la seva simfonia».
Una de les preocupacions més immediates és que la IA no caigui en males mans i no se’n faci
un ús maliciós per a generar, per exemple, deep fakes o fake news —falsificacions. A mitjans de juny
el mateix Paul McCartney anunciava al programa Today de la BBC la creació d’una nova cançó dels
Beatles amb la simulació de la veu de John Lennon a partir d’una antiga gravació i l’ajuda d’inteŀligèn-
cia artificial. Amb aquest potencial a l’abast, què no es podria aconseguir amb la IA? No debades, la
discogràfica Universal Music va demanar fa uns mesos a Spotify que retirés milers de cançons creades
amb IA i bloquegés algoritmes d’escaneig.
Quant a la música clàssica, a priori en una situació menys incerta que la indústria musical
moderna en aquest àmbit, ja hem vist que la IA pot emular el paper del compositor; fins i tot hi ha
plataformes com AIVA que poden «imitar» peces simfòniques a l’estil de Schubert a la carta. Tot
i així, el conservadorisme intrínsec del sector el fa menys procliu a veure’s afectat per la disrupció
d’aquestes tecnologies. Per a D’Inverno, «la creativitat és exclusivament una característica humana» i
una IA mai no serà capaç de substituir un artista humà —i encara menys un intèrpret—, per la qual
cosa és difícil imaginar cap perjudici en aquesta àrea. Qui voldria escoltar una imitació de Mozart
podent sentir l’original?
Adaptació feta a partir del text de Carlos García Reche. «Inteŀligència artificial i música: avenços,
reptes i incògnites». Revista Musical Catalana, núm. 380 (setembre-desembre 2023), p. 19-20
1. D’acord amb el que diu el text, quines aplicacions té, de moment, la inteŀligència artificial
(IA) en la música? La utilització que se’n fa és nova, segons els experts?
2. L’impacte que pugui tenir en el futur la IA sobre la música és semblant al que té en altres
activitats humanes? Quins arguments proposa el text sobre això i quins altres proposa-
ríeu?
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 4.
1.
Cadascuna de les preguntes es valorarà amb 0,5 punts. De moment la IA, en la
música, és capaç d’imitar peces simfòniques, o simular veus –com la de John
Lenon–, seleccionar llistes de reproducció a partir d’algoritmes d’escaneig i
identificar patrons a partir d’acumular una gran quantitat de dades, entre d’altres.
L’estudiant pot aportar els casos singulars de la Desena simfonia de Beethoven,
o la cançó de John Lenon, les dues han estat acabades per la IA ( si s'esmenta
algun d’aquests aspectes s'obtindran 0,5 punts). La seva utilització va començar
a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, segons Ramon López de
Mántaras (0,5 punts).
2.
L’impacte segurament serà diferent en la música clàssica si es compara amb la
indústria musical moderna o amb altres àmbits laborals (0,5 punts). Una de les
raons és que les noves plataformes, de moment, només poden “imitar”, mentre
que la creativitat és una característica humana, i això fa que tant la composició
com la interpretació […]
Resolució pas a pas
Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2026 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Múltiples audicions
- Exercici 2 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
- Exercici 3 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
Tots els exercicis de Comentari de text · PAU de Anàlisi musical