PAU Anàlisi musical 2025 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 4

Exercici 4 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent, corresponent a una carta de Thomas Mann a Josep Maria Corredor, i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Erlenbach-Zúric, març del 1954 Distingit senyor, Em pregunta quina és la meva opinió sobre Pau Casals. No en tinc cap opinió, li tinc profunda veneració i em produeix una joiosa admiració presenciar el fenomen humà d’un magnífic grup d’ar- tistes units per a rebutjar tota concessió al mal, a tot allò que és moralment miserable i ultratjant per a la justícia, de manera que el concepte d’artista es depura i s’eleva, s’escapa per una vegada a tota ironia i, en època de desmoralització, dona exemple d’integritat altiva i incorruptible. No hi ha cap rastre d’escapisme, de neutralitat estètica, davant dels problemes humans, ni de la tendència a prostituir-se que tan sovint caracteritza l’amable comunitat d’artistes que diuen: «Treballo per a qui em paga». Un talent fantàsticament captivador, que té assegurat un èxit delirant a tot arreu, al qual s’ofereixen fortunes per les seves actuacions, imposa condicions que no tenen res a veure amb els diners ni amb l’èxit. Aquest home poderós no trepitja cap terra on la llibertat i el dret siguin vulnerats. Tampoc no entra a cap país que, anomenant-se a si mateix lliure, pacti de manera oportunista amb la injustícia. Ell ha negat el seu geni a un món que, tot i estar-hi profundament en deute, especialment amb la seva terra natal, Espanya, es vol recrear estèticament amb el seu talent. En cap cas ja no accepta invitacions, no abandonarà mai aquell lloc, proper a la frontera francoespa- nyola, que ha triat com a refugi: Prades. Molt pocs coneixien aquest topònim fins que ell el va unir al seu nom. Ara tothom el coneix, s’ha convertit en el símbol de l’artista que es manté incorruptible, en el símbol de la incommovible unitat de l’art i la moralitat. Una unitat triomfant, ja que les muntanyes de l’eremita són meta de pelegrinatges devots pro- cedents de tot el món. Sí, el món va cap a aquell que ja no vol anar cap al món, i un any rere l’altre el Festival de Prades és obra de la força d’atracció d’un gran caràcter, com també de l’entusiasme musical, que en aquest lloc no pot evitar esdevenir protesta contra el domini del mal. Quin triomf! Quina satisfacció més estimulant! La fràgil humanitat sempre ha necessitat perso- nes que la reivindiquin, i aquest artista és una d’aquelles persones que reivindiquen el gènere humà. Reconec amb alegria que la seva existència constitueix per a mi, com per a altres milers de persones, un gran consol. Thomas Mann Traducció feta a partir del text d’Anna Dalmau i Anna Mora (ed. i trad.). «Querido Maestro». Correspondencia de Pau Casals (1893-1973). Barcelona: Acantilado, 2024, p. 489-490 1. Segons Thomas Mann, quin tipus de relació entre la música i l’ètica era necessària? Per a ell, l’art i, concretament, la música es relacionaven d’alguna manera amb la política i la justícia social? Justifiqueu la resposta. 2. Segons la carta que Thomas Mann escriu a Josep Maria Corredor, el secretari de Pau Casals, quina actitud del músic admirava l’escriptor alemany? Creieu que pel fet de respondre a la petició del secretari, Mann va poder exagerar en la valoració i en la seva actitud d’admiració envers Casals? Quines activitats de Casals confirmarien aquest com- portament?

Exercici 4. 1. Mann admirava els artistes que s’oposaven a les morals miserables, i que havien decidit no treballar només per a qui els pagava, si això volia dir treballar per a algú que negava els drets humans i la llibertat, és a dir, treballar per als règims dictatorials. Per a Mann, hi havia una relació evident entre ètica i art: la neutralitat era com voler escapar dels problemes. El veritable artista hauria de tenir un compromís amb la justícia social, de manera que certes actituds polítiques —que Mann qualificava de “desmoralització” o de “moralment miserables” — havien de ser rebutjades per l’artista. Cal que justifiquin la resposta, si no es justifica de manera coherent, només s’obtenen 0,5 punts. 2. Thomas Mann sentia “veneració” per Pau Casals, semblant a la d’altres artistes que mostraven una actitud similar a la de Casals, però que no cita en aquesta carta. Fins aquí, la pregunta tindria només 0,5 punts. Thomas Mann no degué exagerar o sentir-se condicionat en redactar aqu […]