PAU Anàlisi musical 2020 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Una de les dimensions que posseeix la música és la de transmissió d’estereotips de gènere. Cançons en què s’identifica cada sexe amb una funció social o balls en què s’assumeixen rols associats a homes o dones prou bé ens ho demostren. Fins a quin punt els docents som conscients d’aquest aspecte, fins a quin grau aquests aprenen­ tatges són o no són definitius en una educació per a la igualtat, i, finalment, quins són els àmbits musicals des dels quals s’identifiquen situacions de desigualtat de gènere, són camps molt interes­ sants per a l’estudi des de la sociologia, la psicologia i la pedagogia general i musical. A l’últim, hem de considerar que el llegat musical tradicional no pot ser ignorat ni oblidat, i que els valors sexistes que s’hi transmeten no haurien de ser relegats en benefici d’una educació per a la igualtat. L’educació per a la igualtat, tot i ésser necessària, no hauria de desplaçar ni modificar ense­ nyaments musicals tradicionals, que són igualment necessaris i de gran valor en la nostra cultura. Què canten els nens i els adolescents? Es transmet un model sexista? Si ens fixem en les cançons que els nostres infants escolten i canten a casa o a l’escola, podem observar que és precisament en les cançons tradicionals on trobem més elements sexistes. Per exem­ ple, en la cançoneta Arroz con leche es busca una esposa que sàpiga fer les feines de la llar (Arroz con leche. / Me quiero casar. / Con una señorita de San Nicolás. / Que sepa coser. / Que sepa bordar. / Que sepa abrir la puerta / para ir a jugar. / Yo soy la viudita / del barrio del Rey. / Me quiero casar / y no sé con quién. / Con esta sí / con esta no. / Con esta señorita / me caso yo.) Quant als adolescents, i en el domini de la llengua castellana, on més elements sexistes trobem és en les lletres d’estils musicals llatins com el reggaeton. Sense entrar en valoracions musicals ni literàries, és un fet (per molt que ens sembli lamentable) que molts dels nostres alumnes escolten aquest tipus de música. Els continguts de les cançons, en la majoria dels casos, van dirigits a perpetuar arquetips virils de poder, domini i supeditació envers la dona que viu per i per a satisfer el desig del mascle. De la mateixa manera, en aquestes lletres es té un concepte molt estereotipat del que significa ésser un home: dur, sexual, agressiu i a qui li agraden sempre les dones. Ball i coeducació Superats i admesos els beneficis educatius de la dansa i el ball en l’àmbit escolar, hi trobem un valuós instrument de coeducació a l’aula. Som molts els docents que a l’hora de treballar un ball ens hem trobat davant la dificultat que els nens vulguin assumir rols de nena. Sorprèn el fet de comprovar que per a molts nens els suposa gairebé un «trauma» interpretar el paper de nena en un ball. És per això que aquesta situació propicia el treball de la coeducació, de la comprensió de conceptes d’identitat i de rol sexual. Perquè un nen és un nen i seguirà essent-ho malgrat que assumeixi el rol de nena en un ball, i a l’inrevés. Interpretar danses on els rols d’home i de dona estiguin molt marcats pot aprofitar-se per a fer una lectura crítica sobre les relacions socials i per a analitzar la manera com determinats prejudicis incideixen en el pla interpersonal. Transmissió de rols sexistes a través de la música Apuntàvem més amunt la possibilitat d’estudiar quins són els àmbits en què, a través de la músi­ ca, s’associen determinades funcions socials amb la sexualitat. La família. És inevitable que pares, oncles i avis cantin als nens i nenes les cançons que els cantaven a ells durant la seva infantesa, i és inevitable transmetre-hi missatges que potser avui haurien d’estar superats. L’escola. Des de les escoles infantils fins a les facultats de formació del professorat, hauríem de fer una anàlisi del contingut i les funcions dels ensenyaments musicals que