Salta al contingut

Comentari de text

PAU Anàlisi musical 2020 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3

Enunciat

Enunciat de l'exercici 3 de la PAU de Anàlisi musical 2020 (juny sèrie 3): [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. La música té gènere? Begoña Yebra. Si…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 3 [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. La música té gènere? Begoña Yebra. Si partim de la idea que el gènere és una construcció social i que la teoria de gènere ens serveix per a analitzar les relacions de poder en la societat, aleshores la música té gènere. Les cançons ens expliquen com a societats desiguals; la majoria reforcen els rols de gènere atribuïts a les dones des del patriarcat. La majoria de les cançons que parlen d’amor reprodueixen els tòpics de l’amor romàntic que van en contra d’una relació de parella igualitària. Verónica Zaldívar. No. La música, música és. No entén de sexe o de preferències sexuals pel que fa a la composició dels membres o a la forma d’anomenar un grup de música; una altra cosa és d’allò que parlin les lletres, si és que en tenen, o del que pot suggerir la part instrumental de les cançons, ja que això és personal en cadascun dels casos. No té per què parlar de temes diferents a altres sexes si un grup està compost per membres d’un gènere o d’un altre, però alguns grups expressen amb la seva música la desigualtat de gèneres perquè ells mateixos la pateixen o perquè se solidaritzen amb un en concret, o amb tots. El reivindiquen en algun tema o en tots perquè el de la desigualtat de gèneres és un tema més que la música pot expressar. Mónica di Francesco. El gènere binari és una construcció social. La música hauria de ser lliure d’aquest tipus de lligams, malgrat que el biaix de gènere, de caràcter androcèntric, ha silenciat les dones en tota mena de disciplines i les ha desplaçat sempre a un segon terme, i això és lamentable. La història ha de ser narrada amb perspectiva de gènere per tal de compensar tot allò que l’heteropatri­ arcat ha manipulat en els llibres. Igualment, és molt necessari sacsejar el binarisme de gènere i trencar amb tots aquests rols arcaics que se’ns assignen quan naixem pel sol fet de tenir genitals masculins o femenins, tant en la música com en d’altres àmbits. Quin és el paper de la dona en el món de la música? B. Y. Jo no tinc dades concretes, però parlant des de la meva experiència personal et diria que hi ha dones en el món de la música, i moltes, però la seva situació deixa molt a desitjar. Si ens fixem en la indústria, coneixem més dones en els departaments de comunicació que no pas treballant com a road managers; no sé quantes es troben al capdavant de grans companyies discogràfiques, no crec que n’hi hagi gaires, si és que n’hi ha cap. En les sales de concert que conec, cap dona és programadora. En els mitjans, la majoria dels periodistes musicals són homes, encara que hi ha estupendes excepcions que fins i tot han liderat emissores musicals de prestigi. Quant a intèrprets i compositores, n’hi ha i moltes, però la majoria d’elles tenen tanta rellevància com els homes? No ho crec pas. V. Z. El seu paper és semblant al de qualsevol músic, encara que la societat vol fer semblar que sigui un assoliment especial, o quelcom per l’estil, pel fet de ser dona, i tendeix a destacar que un grup tingui un component femení, o que un grup estigui format íntegrament per dones, en lloc de parlar de la seva música com es fa normalment amb els grups formats per homes. M. d. F. Fer «el que li surt del cony», experimentar sense cap mena de lligams i trencar els clixés dels rols del gènere binari. És diferent la imatge de la dona en el panorama comercial i en el més alternatiu? B. Y. No m’agrada qüestionar el que facin les altres dones, però sí una indústria convençuda que una imatge hipersexualitzada de les intèrprets, sobretot en l’àmbit del pop més comercial, ven més discos. És cert que en l’entorn de la música una mica més alternativa la imatge, sense perdre impor­ tància, és molt més semblant amb el que veiem al carrer. En qualsevol cas, en els darrers anys dones que tenen un gran èxit comercial com Adèle o Alicia Keys sembla que intenten desmuntar el tòpic d’intèrpret femenina hipersexual. V. Z. Jo crec que

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 3 de la PAU de Anàlisi musical 2020 (juny sèrie 3)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 3 1/ ¿En quin sentit el binarisme de gènere ha pogut influir en els continguts de les lletres de les cançons de tema amorós? Aquesta pregunta té una resposta molt determinada que la primera interlocutora deixa establerta en el primer paràgraf: moltes de les cançons amb tema amorós – especialment en el terreny de la música més comercial- perpetuen clixés d’un tipus d’“amor romàntic” definit des de les estructures de poder heterosexuals i patriarcals. S’hauria de valorar especialment aquells estudiants amb capacitat de matisació: no totes les cançons amoroses responen a aquesta ideologia i també aquells estudiants que saben definir el concepte de binarisme de gènere. 2/ ¿Quines funcions s’atribueixen principalment als homes dins la indústria musical? Aquesta també és una pregunta amb resposta ben determinada en el que diu una altra de les interlocutores: els homes són preferentment presents en els càrrecs directius de les grans discogràfiques, com a responsables organitzatius de […]

Resolució pas a pas

Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2020 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Comentari de text · PAU de Anàlisi musical