PAU Anàlisi musical 2020 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. La música és realment tan important per a les nostres vides? Els darrers descobriments en neurologia, psi­ cologia i biologia semblen demostrar que sí: escoltar melodies agradables no solament modifica el nostre estat d’ànim, sinó que, a més a més, pot tenir una influència molt positiva en el desenvolupament cognitiu humà, en l’estimulació de la nostra inteŀligència i fins i tot en la salut. Fins fa molt poc, aquestes qüestions no havien merescut l’atenció de la ciència, però ara l’estudi de les relacions entre la música i el benestar s’ha convertit en una font fèrtil d’investigacions, gràcies a les quals comencem a trobar respostes a algunes preguntes seculars. Hi ha algun mecanisme fisiològic que controli l’allau d’emocions que la música suggereix? La nostra capacitat per a apreciar i crear melodies està relacionada amb el funcionament del nostre organisme? S’hereta l’amor per les notes? Una de les teories que més es defensen en relació amb aquests interrogants ens informa que la naturalesa humana dicta les condicions que ha de tenir una seqüència de notes perquè la puguem interpretar com una peça musical. De fet, és possible que la música imiti llunyanament l’organització de ritmes interns del nostre cos, com el batec del cor, el tempo de la respiració o la sonoritat vocal de les paraules. D’aquesta manera es podria explicar per què totes les manifestacions musicals del món disposen d’una base emocional comuna. Per molt diferents que siguin l’estructura, la tonalitat o el ritme que tenen, les músiques del planeta comparteixen una línia bàsica: un japonès, encara que no sàpiga ni un borrall de flamenc, és capaç de detec­ tar que una bulería transmet sensacions alegres i una taranta produeix emocions més tristes. Els psicòlegs britànics John Sloboda i Patrik Juslin, de la Universitat de Keele, han estudiat en profunditat aquest fenomen i l’han relacionat amb la capacitat de sorpresa de l’ésser humà. Sloboda assegura que «la base del nostre com­ portament emocional és la capacitat de resposta a situacions que, d’alguna manera, ens sorprenen». Guanyar la loteria produeix un canvi sobtat i cap a millor en les nostres vides, i això genera emocions positives. Saber que una persona estimada està malalta també ens sorprèn, en aquest cas negativament, i ens produeix emocions de tristesa. «Sembla que la música», diu Sloboda, «posa en marxa els mateixos mecanismes d’esbalaïment.» Els humans, fins i tot els musicalment llecs, som capaços de reconèixer subtils estructures coherents en una peça musical i de projectar-hi expectatives, com si poguéssim predir quina seqüència de notes vindrà a continuació. Quan la música ens sorprèn amb canvis respecte d’allò que esperàvem, genera en nosaltres una reacció emoci­ onal. Els bons compositors de cançons d’èxit saben utilitzar aquest mecanisme a la perfecció. Segons Juslin i Sloboda, l’origen d’aquesta sensació es troba en el llenguatge. Tots els éssers humans compartim un codi heretat per a interpretar la parla. En qualsevol idioma, la ira es manifesta cridant i l’afecte xiuxiuejant. És indiferent a quina ètnia pertanyem: els mínims rudiments emocionals de la parla són universalment recognoscibles. Amb la música passa el mateix. Els estudis duts a terme per aquests dos psicòlegs amb centenars de voluntaris demostren que, indefectiblement, les melodies lentes i amb cadència descendent generen en qui les escolta sensacions de tristesa, mentre que les cadències ascendents produeixen sentiments estimulants. La conjunció d’aquests efectes provoca una allau d’emocions en el cervell humà. Però la qüestió principal és saber si aquest mecanisme és biològic o cultural. La música actua d’aquesta manera perquè ho dicten els nostres gens o és que la cultura humana ha desenvolupat un tipus limitat de manifes­ tacions sonores? Traducció i adaptació fetes a partir del text de Jorge Alc

Exercici 3 1/ Quins factors comuns explicarien el fet que persones pertanyents a diferents cultures puguin respondre amb sensacions semblants quan escolten determinades músiques? En la mesura que totes les músiques del món tenen com a base l’emoció, hauran de seguir uns patrons comuns de comportament que tant poder ser dictats per les mateixes característiques del moviment involuntari d’alguns òrgans del cos humà: el batec del cor o el ritme respiratori, com d’altres determinats per l’expressió d’emocions bàsiques (l’alegria, la tristesa, la ira o l’afecte) a través de la parla, i que es poden fer extensives a d’altres manifestacions comunicatives, com poden ser el ball o la música. (Paraules clau en negreta) 2/ Els dos autors citats en aquest article sostenen la teoria que existeix una relació entre la sorpresa i la comprensió musical. Podries explicar-la? Partint d’una base psicologista de la significació musical, Sloboda i Juslin defensen l’aplicació en la música de la funció del ca […]