PAU Anàlisi musical 2018 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. La concentració en la música és una activitat que ha de començar ben aviat, per tal que pugui desenvolupar-se de manera orgànica, com la comprensió d’una llengua oral. D’aquesta manera es converteix més en una necessitat que no pas en un luxe. El domini d’un instrument musical, però, no és un requisit previ per a poder adquirir l’habilitat d’entendre o de concentrar-se en una peça musical; escoltar música no ha de ser necessàriament una activitat passiva. […] Hi ha una gran quantitat de coses de la vida que podem aprendre a través de la música, però el nostre sistema educatiu ha deixat de banda sistemàticament aquest reialme, des de les llars d’infants fins als darrers anys de la nostra escolarització. Fins i tot a les escoles de música i als conservatoris, els programes són molt especialitzats i tot sovint no tenen res a veure amb el contingut real de la música ni, per tant, amb la seva força. La disponibilitat d’enregistraments i reportatges de concerts i òperes és directament proporcional a la pobresa dels coneixements musicals i a la comprensió de la música en la nostra societat. L’estat actual de l’educació pública és el responsable de l’existència d’una població que és capaç d’escoltar gairebé qualsevol tipus de música, però que, en canvi, és incapaç de concentrar-s’hi a fons. L’educació de l’oïda és potser molt més important del que ens podem imaginar, no tan sols per al desenvolupament de cada individu, sinó per al funcionament de la societat, i, per tant, també dels governs. El talent i la comprensió musical, així com la inteŀligència auditiva, són àrees que estan molt allunyades de la resta de la vida humana, relegades o bé a una funció d’entreteniment o bé als reialmes esotèrics d’un art elitista. La capacitat per a sentir diverses veus en una de sola, comprenent les afir­ macions de cadascuna d’elles; la capacitat per a recordar un tema que ha fet la seva entrada després d’un llarg procés de transformació i que torna a aparèixer de sobte sota una llum del tot diferent; l’habilitat auditiva per a reconèixer les variacions geomètriques del tema d’una fuga, són totes quali­ tats que realcen la comprensió. Potser l’efecte acumulatiu d’aquestes habilitats podria formar éssers humans més aptes per a escoltar i comprendre diversos punts de vista alhora, més capaços de jutjar el seu propi lloc en la societat i en la història, amb més capacitat per a percebre els punts en comú entre les persones, i no pas les diferències. Daniel Barenboim. El so de la vida: El poder de la música. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 49-51 1. D’acord amb l’autor, per què creieu que ni a les escoles de música ni als conservatoris s’ensenya als alumnes a escoltar música? [0,5 punts] 2. Segons l’autor, en la societat actual hi ha una relació directament proporcional entre la facilitat per a accedir a la música i la capacitat de concentrar-se en l’escolta? [0,5 punts] 3. En quin sentit el desenvolupament de les competències auditives musicals pot contribuir a enfortir els lligams de solidaritat i de respecte envers els altres en la nostra vida en socie­tat? [1 punt]

Exercici 3 1. L’autor deixa ben establert en els dos primers paràgrafs del text que l’educació de l’oïda i l’habilitat d’aprendre a escoltar música són objectius que reclamen el desenvolupament d’estratègies específiques d’aprenentatge, les quals han de començar des de ben aviat en l’educació musical dels infants i dels joves. Aprendre a tocar un instrument —que és el que s’acostuma a fer a les escoles de música i als conservatoris— no és cap requisit indispensable per aprendre a escoltar amb atenció, i, de fet, el mateix alt grau d’especialització que s’observa en la programació de les matèries impartides en aquests centres compliquen les coses en lloc de facilitar-les, i, moltes vegades, no contribueixen a fer que els estudiants arribin a adquirir hàbits per a una escolta atenta, enriquidora i crítica de la música. 2. L’autor mostra un no gens dissimulat escepticisme en relació amb l’obertura aparentment democratitzadora d’accés de la nostra societat a les diferents tipologies de gèn […]