PAU Anàlisi musical 2018 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 0,5 punts per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. A la recerca del silenci perdut El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d’una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l’espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa. Només podem estar en el buit aïllats en escafandres que, inevitablement, intro­ dueixen soroll. Es pot mirar de produir silenci en una cambra anecoica, una habitació folrada amb materials que absor­ beixen gairebé tot el so. El compositor John Cage explicava que una vegada que va passar una estona en una d’aquestes cambres, en tot moment havia estat sentint dos sons: un d’agut i un de greu. Quan en va sortir, l’en­ ginyer encarregat de la instal·lació li va explicar que el so agut el feia el seu sistema nerviós en funcionament, i que el greu provenia de la seva sang mentre circulava per venes i artèries. Aquesta experiència reveladora va permetre a Cage arribar a la conclusió que no calia preocupar-se pel futur de la música. El so s’imposaria sempre al silenci. La ciència, per tant, ens diu que no hi ha manera de percebre el veritable silenci. Però la ciència no ho sap tot. El silenci, doncs, es pot entendre com una metàfora, un estat utòpic cap on ens podem dirigir sense arribar-hi mai del tot, una tela en blanc, un escenari, un teló de fons on succeeix tot el que està relacionat amb un mateix que no podríem descobrir de cap altra manera. Així és com s’interpreta, almenys, des de la pràctica de la meditació. […] En aquesta mateixa línia, per bé que amb una mica menys de mística, escriu l’editor i explorador Erling Kagge al llibre El silenci en temps de soroll (Edicions 62, 2017). Kagge sosté que el silenci és el nou luxe, una manera més profunda d’experimentar la vida que no pas encendre la televisió, una clau per obrir la porta a noves maneres de pensar. En un món inundat pel brogit de les màquines i les xarxes socials, la voluntat d’ex­ perimentar el silenci no és res espiritual, ni tan sols cap renúncia, diu Kagge. Només un recurs pràctic per tenir una vida més plena. Kagge defensa que és possible trobar el silenci en el món actual, a la muntanya, a casa i fins i tot al metro, perquè, més que un estat físic objectiu, el silenci és un estat mental. De tota manera, tal com confessa al llibre, a ell li ha calgut anar a buscar-lo ben lluny per adonar-se’n: al pol Sud, al pol Nord i fins i tot al cim de l’Everest —als anys noranta va ser el primer que va acumular aquestes tres fites de l’exploració. Kagge entén el silenci com l’absència de paraules, de llenguatge, d’un codi que descrigui i interpreti el món i, per tant, permeti viure’l més directament sense filtres intel·lectuals. La seva recomanació per assolir-lo consisteix a deixar els aparells electrònics a casa, anar en una direcció fins a arribar a un indret desert i estar-s’hi sol durant tres dies sense parlar amb ningú. Segons Kagge, marxar és el primer pas per començar a descobrir cares desconegudes d’un mateix. Aquesta recomanació, portada a l’extrem, és el que ja havien experimentat els exploradors polars del segle xix, i val a dir que, en alguns casos, a més de conèixer-se a ells mateixos, l’experiència intensa del silenci els havia dut prop de la bogeria. En una de les seves expedicions a l’Àrtic, l’explorador noruec Fridtjof Nansen es va veure obligat a passar un tercer hivern consecutiu sobre el gel. Forçat a passar mesos de foscor absoluta i a suportar un fred implacable en un refugi excavat a terra, Nansen llegia i rellegia nit rere nit les taules de nave­ gació per foragitar el silenci, només perquè el mer contacte visual amb les lletres impreses li infonia una tènue seguretat de formar part d’alguna cosa que li recordava vagament la civilització. […] El mateix John Cage, que en una cambra anecoica havia descobert que el silenci no existia, és cone­ gut per l

Exercici 3 1/ El silenci pur només pot donar-se en un espai buit, és a dir, en unes condicions excepcionals que no es donen en l’entorn de gasos, de partícules en suspensió, de temperatura ambiental i de condicions gravitacionals que fan possible que puguem viure. Els dos tipus de sorolls orgànics percebuts per John Cage dins la cambra anecoica: el so agut del seu sistema nerviós i el so greu de la circulació de la sang a través del seu organisme són més proves que el soroll mai cessa i si no és a fora, continuem percebent-lo en l’interior dels límits del nostre cos. 2/ La tesi fonamental d’Erling Kagge és la defensa del silenci com a forma terapèutica de restituir la salut mental de l’ésser humà en un món com el nostre, poblat de reclams acústics que reclamen constantment la nostra atenció. Donar l’esquena a aquests estímuls intrusius és també una forma d’obrir-nos a noves possibilitats de percepció profunda de la realitat no mediatitzades pel filtre conceptual lingüístic –les concepc […]