PAU Anàlisi musical 2019 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. L’estudi del procés creador és dels més delicats. És impossible, efectivament, observar des de fora el desenvolupament íntim d’aquest procés. És inútil intentar seguir-ne les fases en el treball d’algú altre. És igualment difícil observar-se un mateix. En aquest cas, no obstant això, és només recorrent a la meva introspecció que tinc alguna possibilitat de guiar els meus passos en aquesta matèria essenci­ alment voluble. La majoria dels melòmans creuen que allò que dona impuls a la imaginació creadora del com­ positor és un cert trastorn emotiu, generalment designat amb el nom de inspiració. No vull pas negar a la inspiració el paper eminent que se li atribueix en la gènesi que estudiem; vull afirmar, només, que aquesta inspiració no és de cap manera la condició prèvia de l’acte creador, sinó una manifestació secundària en l’ordre del temps. Inspiració, art, artista, són paraules com a mínim difuses, que ens impedeixen de veure-hi clar en un camp on tot és equilibri i càlcul, on passa el buf de l’esperit especulatiu. És després, però només després, que vindrà aquest trastorn emotiu que es troba a la base de la inspiració i del qual es parla impúdicament, donant-li un sentit que ens molesta i que compromet la cosa mateixa. No és evident que aquesta emoció no és altra cosa que la reacció del creador que lluita amb aquest desconegut que de moment és només l’objecte de la seva creació fins que esdevingui finalment una obra? Baula a baula, malla a malla, el compositor ho anirà descobrint. Són aquesta cadena de descobriments i cada descoberta per si mateixa les que fan néixer l’emoció —reflex gairebé fisiològic, com la gana fa sortir la saliva—, aquesta emoció que segueix sempre, i de prop, les etapes del procés creador. Igor Stravinsky. Poètica musical. Girona: Accent, 2008, p. 57 [Edició original en francès, 1942] 1. En aquest text, l’autor mostra un cert escepticisme en relació amb un concepte que la tradició romàntica havia considerat la condició fonamental de la creació artística. Quin és aquest concepte i per què Stravinsky diu que només és una «manifestació secundària en l’ordre del temps»? 2. Si el concepte de la qüestió anterior és tan sols una «manifestació secundària», quina és la veritable causa que, segons Stravinsky, posa en marxa el procés creatiu d’un compositor?

Exercici 3 1/ L’actitud formalista i contrària a tot psicologisme sentimental en la actitud estètica d’ Stravinsky el duu a malfiar-se del concepte d’”inspiració”, la categoria col·locada en la base del judici normatiu des del romanticisme. Ja resulta prou complicat recórrer a la introversió per veure-hi clar en un procés com és el creatiu on el que compte és el pla de treball i les estratègies que el compositor projecta a l’exterior a partir de les relacions concretes suscitades per la matèria sonora a la qual s’enfronta per donar-li la forma i el contingut adients. Així, la inspiració és en aquest context una “manifestació secundària en l’ordre del temps”; no apareix com a estímul desencadenant inicial del procés sinó que irromp un cop el compositor ja es troba immers de ple en el treball que l’ocupa i el preocupa, i aleshores sol tenir una funció motivadora i alhora reguladora, confosa amb el domini tècnic i la saviesa artesanal i l’experiència adquirides en la pràctica del seu ofic […]