PAU Anàlisi musical 2015 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem a continuació. Capítol 3: Una situació crítica? Malgrat que la disponibilitat de música en la societat actual representa, en certs aspectes, la culmi­ nació del pensament del segle xix, en d’altres difícilment hi podria haver més diferències. En l’època de Beethoven, i al llarg de tot el segle, l’única música que es podia sentir era música en viu, ja fos en una sala de concerts pública o al saló d’una casa privada. (La fabricació de pianos verticals, sufici­ entment petits per tal que cabessin en les cases de la classe mitjana, va ser una de les indústries de major creixement des de mitjan segle xix fins a la Primera Guerra Mundial, com ho va ser també la publicació de partitures que l’acompanyà.) Però actualment és com si el museu imaginari de música ens envoltés completament. Podem veure grans òperes (o la «dansa dels micos» balinesa basada en el Ramaiana) còmodament asseguts en un sofà. Podem escoltar David Bowie (o una simfonia de Beethoven) mentre anem amb cotxe a la feina. Gràcies a un equip de música podem integrar el bebop o el heavy metal a la nostra experiència del paisatge urbà. I integrada d’aquesta manera al centre de la nostra vida quotidiana, la música es converteix en un element més en la definició de l’estil de vida personal juntament amb l’elecció d’un cotxe nou, de peces de roba o d’un perfum. El fet de decidir si escoltem Beethoven, o Bowie, o música balinesa, es converteix en el mateix tipus d’elecció que el fet de decidir si anem a la nit a un restaurant italià, tailandès o siri. Per difícil que li resulti a Birtwistle acceptar-ho, el cert és que en la societat de consum actual ens comportem com si els compositors fossin propietaris de restaurants de luxe. Ens enfrontem a una paradoxa. Per una banda, la tecnologia moderna ha donat a la música l’au­ tonomia que els músics i els teòrics de l’estètica li reclamaven (però, en cert sentit, de manera frau­ dulenta, perquè en realitat la «música pura» estava confinada a l’àmbit de la sala de concerts o de les llars de la classe mitjana). Per l’altra, ha capgirat per complet molts dels supòsits bàsics de la cultura musical del segle xix. Com més ens comportem com a consumidors musicals i tractem la música com una mena de producte que ens arriba electrònicament o com l’accessori d’un cert estil de vida, menys compatible serà el nostre comportament amb les concepcions vuitcentistes de l’autoritat del compositor. De fet, com ja he apuntat, la idea mateixa d’autoria ha passat a ser perillosa en relació amb les produccions contemporànies d’estudi, en què les tècniques d’enregistrament i la transfor­ mació del so digital atorguen tantes possibilitats creatives a l’enginyer de so i al productor com al suposat artista. (Moltes persones que escriuen sobre música subestimen greument la contribució en el producte final dels enginyers de so i els productors.) Traducció feta a partir del text de Nicholas Cook. De Madonna al canto gregoriano: Una muy breve introducción a la música. Madrid: Alianza Editorial, 2012, p. 67-68 1. Què ha canviat, en relació amb el consum musical, des de l’època de Beethoven fins avui en dia? 2. Quina contradicció assenyala l’autor en el segon paràgraf? Expliqueu-la sense repetir les paraules ni les expressions que hi ha en el text.

Exercici 3 [2 punts en total. Puntuació d’aquest exercici: 1/1 punt; 2/1 punt.] 1/ L’estudiant ha de deixar ben establert que així com en l’època de Beethoven l’única forma d’escoltar música era sempre la de la música que es fes, en viu, mentre s’escoltava, ara, gràcies als suports de tota mena de què disposem, ja no és indispensable que sempre que vulguem escoltar música hi hagin de ser presents davant nostre els instrumentistes o cantants encarregats d’interpretar-la; també és important que l’estudiant hagi observat el fet de la fàcil accessibilitat que ara tenim, i que en època de Beethoven no existia, a tota mena de músiques que es troben lluny tant en el temps com en l’espai en relació amb les coordenades espacials i temporals concretes de l’oïdor. Ara podem escoltar la música present i del passat de la nostra cultura, però també les músiques presents i passades de cultures amb tradicions ben diferents a les nostres. I a aquells estudiants que, a més d’aquestes dues diferències fo […]