Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
PAU Anàlisi musical 2015 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 2
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 2 de la PAU de Anàlisi musical 2015 (juny sèrie 4): [4 punts en total] Aquest exercici consisteix en l’audició d’un fragment d’una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d’un…](/examens/img/analisi-musical/2015-juny-serie-4-exercici-2-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 2
[4 punts en total]
Aquest exercici consisteix en l’audició d’un fragment d’una peça musical que escoltareu
dues vegades. Després d’un interval de quatre minuts, el tornareu a escoltar per tercer cop.
A) Anàlisi formal i estructural
[3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no con
testades no hi haurà cap descompte.]
Escolteu amb atenció el fragment de la peça que sentireu a continuació, que figura en la
llista d’obres que heu de conèixer, i trieu la resposta correcta a cada qüestió.
1. En el començament d’aquesta peça, el compositor utilitza una cançó tradicional molt
popular a tot Europa, però hi introdueix algun canvi:
a) li canvia la modalitat de menor a major i la tracta com a tema per a introduir-hi tota
una sèrie de variacions orquestrals.
b) li canvia la modalitat de major a menor i la tracta en forma de cànon.
c) no li canvia la modalitat però sí el perfil melodicorítmic i la tracta com a tema A d’una
forma sonata que es desenvolupa a continuació.
d) li canvia la tonalitat i la tracta com a tema d’una fuga.
2. L’ordre d’intervenció dels instruments que participen en aquesta cançó tradicional és
a) violoncel-tuba-fagot-contrabaixos-clarinet…
b) contrabaix-tuba-violoncels-clarinet-fagot…
c) violoncel-fagot-contrabaixos-clarinet-tuba…
d) contrabaix-fagot-violoncels-tuba-clarinet…
3. La cançó tradicional té una contramelodia que apareix de sobte. Aquesta melodia l’exe
cuta
a) l’oboè i ja no torna a aparèixer més al llarg de tota la peça.
b) el fagot i la tornem a sentir cap al final de la peça tocada per altres instruments.
c) l’oboè i la tornem a sentir cap al final de la peça tocada pel mateix instrument.
d) l’oboè i la tornem a sentir cap al final de la peça tocada per altres instruments.
4. Des d’un punt de vista estructural, aquesta peça consta
a) de quatre grans seccions, la darrera de les quals torna a ser una reexposició de la pri
mera, orquestrada diferentment, que es combina simultàniament amb modificacions
del material temàtic que hem sentit a la secció segona.
b) de tres grans seccions: la primera, basada en la cançó tradicional; la segona, de caràc
ter més viu i extravertit, i la tercera, que és la reexposició de la primera.
c) de tres grans seccions: la primera, basada en la cançó tradicional; la part central, ten
dra i tranquiŀla, i la tercera, que és la reexposició de la primera però complementada
amb la introducció de material temàtic nou.
d) de quatre grans seccions: la primera, basada en la cançó tradicional; la segona, tendra
i tranquiŀla, que és introduïda per l’arpa; la tercera, que és la reexposició de la cançó, i
la quarta, que introdueix un tema festiu nou abans d’extingir-se suaument recordant
els compassos inicials de la peça.
5. Des d’un punt de vista semàntic, aquesta obra
a) segueix un programa descriptiu que el mateix compositor va escriure, i la música
iŀlustra fil per randa l’argument del que s’hi explica.
b) no segueix cap programa perquè no es tracta d’un poema simfònic sinó d’una simfo
nia i, per tant, els temes sempre són abstractes, amb prou significat en si mateixos per
a poder prescindir de qualsevol referència representativa.
c) expressa amb eloqüència la coexistència dolorosa entre la trivialitat del món extern i
la interioritat espiritual que l’artista voldria preservar per a si mateix i per als altres.
d) expressa amb èmfasi la dicotomia entre modernitat i progrés —simbolitzats per la
sonoritat brillant i extravertida de la música festiva—, per una banda, i entre passat i
superstició —representats per la cançó tradicional—, per l’altra, que sortosament la
humanitat del segle xx aviat va saber deixar enrere.
B) Anàlisi estilística i contextual
[1 punt]
Redacteu un comentari breu sobre la peça que heu sentit en què esmenteu el gènere al
qual pertany, l’estil general en el qual s’inscriu, l’època en què es va compondre i el context
cultural en què s’emmarca.
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 2 [4 punts en total]
A/ Anàlisi formal-estructural [3 punts en total. Cada apartat correctament contestat,
0,6 punts. Per cada resposta equivocada es restaran 0,1 punts.]
1/B
2/D
3/D
4/A
5/C
B/ Anàlisi estilística i de context [1 punt en total]
En aquest apartat donem la màxima llibertat perquè l’estudiant redacti un comentari
ben redactat i que sigui mínimament coherent amb els apartats que se li demana de
respondre. Així, ha de quedar clar que es tracta d’un moviment simfònic (i no d’un
poema simfònic exempt) i que conseqüentment es troba integrat dins d’un conjunt
unitari del qual formen part la resta de moviments; també ha de quedar clar l’estil
característic del simfonisme de finals del segle XIX integrador que concilia la tradició
musical clàssica i romàntica austroalemanya amb els nous estils emergents derivats
de la integració de referències i associacions programàtiques d’origen literari o
autobiogràfic i que es manifesten en l’alentiment del ritme de la simfonia clàs […]
Resolució pas a pas
Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2015 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Múltiples audicions
- Exercici 3 Comentari de text
Tots els exercicis de Audició i anàlisi formal, estructural i estilística · PAU de Anàlisi musical