PAU Anàlisi musical 2015 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem a continuació. Capítol 1: Origen i funcions coŀlectives Com que els infants, mentre es troben en el si matern, reaccionen tant al soroll no estructurat com a la música amb moviments que les seves mares poden sentir, sembla probable que la percepció auditi­ va desperti en ells per primera vegada la consciència de l’existència d’un entorn amb el qual encara no s’han relacionat. Després del naixement, l’intercanvi vocal entre la mare i el nadó segueix contribuint a l’enfortiment de la seva relació, encara que la visió no trigui gaire a adquirir la mateixa transcendèn­ cia. Els tons dolços, el xiuxiueig i els ritmes amb què la majoria de les mares s’adrecen als seus nadons són, en un primer moment, més importants que les paraules per a estrènyer el vincle entre tots dos. Aquesta classe de comunicació es perllonga al llarg de la infantesa. Per exemple, en jugar amb un infant de divuit mesos que només pot articular un parell de paraules, m’hi podré comunicar de diverses maneres que no requereixin en cap moment l’ús del llenguatge. És probable que tots dos fem sorolls: riurem, rondinarem i farem tota mena de sons mentre juguem a fet i amagar. Establirem, almenys durant aquesta estona, una relació bastant íntima, però la nostra comunicació no haurà necessitat l’ús de les paraules. És més, encara que les relacions entre adults solen implicar un inter­ canvi verbal, no sempre és així. És possible establir relacions amb persones que no parlen el nostre idioma. De la mateixa manera, les relacions físiques no necessiten la presència de les paraules, encara que, per regla general, les utilitzem. Moltes persones consideren impossible descriure verbalment la intimitat física, ja que és una cosa tan profunda que no es pot expressar amb paraules. L’anàlisi lingüística distingeix entre les característiques prosòdiques de la parla i les sintàctiques: l’accent, el to, el volum, l’èmfasi i qualsevol altre tret que posseeixi significat emocional per oposició a l’estructura gramatical i al sentit literal. Hi ha nombroses similituds entre la comunicació prosò­ dica i la música. Els infants reaccionen al ritme, al to, a la intensitat i al timbre de la veu materna, elements que formen part de la música en conjunt. Traducció feta a partir del text d’Anthony Storr. La música y la mente: El fenómeno auditivo y el porqué de las pasiones. Barcelona: Paidós, 2002 1. En el primer paràgraf, l’autor opina que [0,5 punts] a) l’adaptació de l’infant al món real només s’esdevindrà quan hi comenci a veure. b) les paraules constitueixen el primer lligam intens que uneix l’infant amb la seva mare. c) l’infant, abans de néixer, ja fa els primers temptejos d’adaptació al món real gràcies als sorolls que sent. d) l’infant, abans de néixer, sent sorolls no estructurats i, un cop nascut, sons musicals. 2. Indiqueu els dos exemples de comunicació no verbal en els adults que apareixen en el text. [0,5 punts] 3. En relació amb les dues característiques de la parla esmentades en el text, redacteu un comentari breu en què exposeu el motiu pel qual penseu que una d’aquestes característi­ ques s’adiu més amb la música que no pas l’altra. [1 punt]