PAU Anàlisi musical 2014 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem a continuació. Edgar Varèse: comentaris musicals La música no és un relat, no és una iŀlustració, no és una abstracció psicològica o filosòfica. És, simplement, la meva música. Té una forma definida que es pot percebre més correctament escoltant-la que no pas elucubrant-hi. Repeteixo el que ja he dit abans: l’anàlisi és estèril. Explicar mitjançant l’anàlisi significa descompondre, mutilar l’esperit de l’obra. El títol de l’obra no té cap importància. Només serveix com a còmode mitjà de classificació de l’obra. Admeto que em diver­ teix escollir el títol de les meves obres —un tipus de passatemps patern semblant al de l’elecció del nom d’un nen acabat de néixer, una tasca ben diferent de la molt més intensa de la procrea­ ció. En canvi, no em diverteixen en absolut els cognoms. Sovint prenc els títols manllevats de les matemàtiques o de l’astronomia només perquè aquestes ciències estimulen la imaginació i em fan la impressió de moviment, de ritme. Em proporciona una inspiració musical més gran la con­ templació de les estrelles —preferiblement a través del telescopi— i la profunda poesia de certes explicacions matemàtiques que la conversa més sublim sobre les passions humanes. I, no obstant això, no s’han de buscar planetes ni teoremes en la meva música. Com que penso que la música és una forma particular de pensament, no pot expressar res més que a si mateixa. De totes maneres, sé que sóc el primer que ha escrit composicions que utilitzen exclusivament la percussió. Què se’n pot derivar? Com es pot utilitzar? La percussió, per la seva pròpia naturalesa sonora, té una vitalitat que manca a la resta d’instruments. En primer lloc, disposa d’una gamma que els altres instruments no tenen. Té l’aspecte d’un organisme viu; una qualitat sonora més vital, més immediata, que els altres instruments. L’attacco del so és més net, més ràpid. Finalment, les compo­ sicions rítmiques basades en la percussió no tenen els aspectes anecdòtics que trobem en la nostra música. Quan predomina la melodia, la música es torna soporífera. No ens queda cap més opció que anar rere la melodia quan aquesta apareix, i amb la melodia s’introdueix l’anècdota. La melodia es presenta capciosament i ràpidament. No tenim cap altre remei que oposar-hi els sorolls dels timbals o els dels instruments de so indeterminat. Traducció feta a partir del text de Louise Varèse. Varèse: A looking glass diary (citat per Gianfranco Vinay. El siglo xx. Segona part. Madrid: Turner, 1986) 1. A partir dels arguments que el compositor dóna en el primer paràgraf, expliqueu si creieu que Varèse forma part dels qui sostenen teories formalistes de l’expressió musical o dels qui pensen que la música remet sempre a l’expressió dels sentiments. Argumenteu el vos­ tre raonament i justifiqueu-lo, almenys, amb dues citacions extretes del text de Varèse. [1 punt] 2. En el segon paràgraf, el compositor, en referir-se als instruments de percussió, esmenta el moment d’attacco (‘atac’) d’una nota. Un cop emès un so, quins són els altres moments que el compositor o l’intèrpret han de controlar en relació amb aquell so? [0,5 punts] 3. Esmenteu tres instruments de percussió de so indeterminat i tres instruments de la mateixa família de so determinat, exceptuant-ne els timbals, que Varèse ja esmenta en el text. [0,5 punts]

Exercici 3 (2 punts en total. Puntuació d’aquest exercici: 1/ 1 punt; 2/ 0,5 punts; 3/ 0,5 punts) 1/ Aquesta resposta rep el doble de puntuació que la resta perquè implica més capacitat de raonament en l’alumne. Varèse sosté una teoria formalista sobre l’expressió musical. La música s’explica i s’entén a partir de si mateixa sense que li faci cap falta recórrer a descripcions literàries o a estudis analítics per descobrir el seu significat. Dues cites que avalen aquesta tesi: “El títol d’una partitura no té cap importància. Només serveix com a còmode mitjà de classificació de l’obra” / “I no obstant, no han de buscar-se teoremes ni planetes en la meva música. com penso que la música és una forma particular de pensament, no pot expressar res més que a si mateixa”. 2/ Esmentat el moment de l’atac, els altres dos són: la fase de manteniment en l’emissió i el moment de l’apagament o extinció del so. Aquesta pregunta pot ser problemàtica ja que alguns alumnes potser intentaran respondre-la […]