PAU Anàlisi musical 2014 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 2

Exercici 2 [4 punts en total] Aquest exercici consisteix en l’audició d’un fragment d’una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d’un interval de quatre minuts, el tornareu a escoltar per tercer cop. A) Anàlisi formal i estructural [3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no con­ testades no hi haurà cap descompte.] Escolteu amb atenció el fragment de la peça que sentireu a continuació, que figura en la llista d’obres que heu de conèixer, i trieu la resposta correcta a cada qüestió. 1. El tipus de compàs utilitzat en l’allegro que sentim a continuació de la introducció inicial és a) binari amb subdivisió ternària. b) ternari amb subdivisió ternària. c) quaternari amb subdivisió binària. d) binari amb subdivisió binària. 2. L’allegro és anunciat per una de les famílies instrumentals següents: a) tota l’orquestra. b) els instruments de vent-fusta. c) els instruments de vent-metall. d) els instruments de corda. 3. La primera secció de l’allegro consta a) de dos camps temàtics ben diferenciats que tenen exactament la mateixa extensió. b) de dos camps temàtics ben diferenciats, el segon dels quals és anunciat pels instru­ ments de vent-metall. c) de dos camps temàtics, el primer amb un tema amb caràcter de dansa i el segon presi­ dit per un tema més extens que serà objecte d’un desenvolupament contrapuntístic posterior. d) de dos camps temàtics, el primer dels quals rep un tractament més ampli perquè, després de ser anunciat el tema, és objecte d’un extens desenvolupament per part del tutti orquestral. 4. Un cop acabada la primera secció de l’allegro, la música a) passa directament a la secció central, dedicada al desenvolupament temàtic. b) torna a començar des de l’inici del fragment lent de la introducció que hem sentit al principi. c) torna a començar però des de l’inici de l’allegro. d) torna a començar des de l’inici de l’allegro, però hi introdueix diferències apreciables en la instrumentació dels temes. 5. Pel que fa a la secció central de l’allegro, a) el compositor, com és prescriptiu en l’ús d’aquesta forma, s’ha dedicat a desenvolu­ par-hi el tema enunciat per l’instrument solista. b) el compositor ha preferit donar llibertat a la imaginació i ha optat per afegir-hi temes nous que no hem sentit abans en la secció expositiva. c) el compositor no hi exposa temes nous sinó que s’ha dedicat a desenvolupar-hi els materials presentats abans. d) el compositor ha optat per prescindir d’aquesta secció i ha passat directament a la reexposició. B) Anàlisi estilística i contextual [1 punt en total] Responeu a les qüestions següents. 1. A partir del fragment escoltat, podeu deduir la forma d’aquesta peça. Marqueu l’opció que correspon a la forma de la peça i justifiqueu breument per què l’heu triada. [0,5 punts] a) Minuet. b) Rondó. c) Sonata. d) Tema amb variacions. 2. Identifiqueu l’autor/a d’aquesta obra. Redacteu un comentari breu (entre cent i cent cinquanta paraules) en el qual exposeu algunes dades de la seva biografia, les circumstàn­ cies de la composició i l’estrena d’aquesta obra, així com alguna de les característiques de l’estil al qual pertany l’obra. [0,5 punts]

Exercici 2 A/ Anàlisi formal-estructural (3 punts en total. Cada apartat correctament contestat, 0,6 punts. Per cada resposta equivocada es restarà 0,1 punts al total) 1/ A 2/ D 3/ D 4/ C 5/ C (en aquest apartat la manera com està redactada la pregunta podria fer acceptable l’opció b/ ja que en realitat al llarg del desenvolupament sí que és cert que escoltem reminiscències d’un tema que ha aparegut en la introducció lenta (de la qual només s’ha sentit el final) però que, en canvi, havia estat del tot exclòs en l’exposició bitemàtica de l’allegro. Es tracta doncs, d’un tema nou i per tant la tria de l’opció b/ per part de l’alumne s’ha de considerar igualment com a correcta). B/ Anàlisi estilística i de context (1 punt en total) 1/ C (El fragment escoltat s’inscriu en una forma general d’ Allegro de sonata amb introducció lenta i doble exposició de la secció expositiva. El desenvolupament que té lloc després a partir del material expositiu fa preveure que després d’aquest desenvolupame […]