Exercicis de comunicació i propietats del text — Llengua Catalana i Literatura 3r ESO

Narrativa: una notícia o un conte (explica fets en el temps).
Expositiva: un llibre de text o una entrada d'enciclopèdia (informa objectivament).
Conversacional: una entrevista o una obra de teatre (reprodueix un diàleg).
Argumentativa: un article d'opinió (vol convèncer amb raons).

La coherència és cosa del significat: mira si les idees del text tenen sentit juntes, no es contradiuen i no s'aparten del tema.
La cohesió és cosa de la forma: mira si les frases estan ben lligades entre si amb recursos com els connectors i els pronoms.
Un text pot tenir idees amb sentit (coherent) però estar mal lligat (poc cohesionat), o a l'inrevés.

'a més': connector d'addició (suma una idea nova).
'per tant': connector de conseqüència (introdueix el resultat).
'en primer lloc': connector d'ordre (organitza les parts del text).
'ja que': connector de causa (dona el motiu).

La funció predominant és la conativa (o apel·lativa).
Justificació: el missatge vol que el receptor faci alguna cosa; ho indiquen el verb en imperatiu («tanqueu») i la fórmula de cortesia «si us plau».

El canal és el mitjà físic pel qual viatja el missatge.
(a) Trucada de telèfon: canal sonor (les ones sonores transmeses per la línia telefònica).
(b) Carta: canal escrit (el paper).
(c) Conversa a classe: canal oral (l'aire, que transmet el so de la veu).

És un text instructiu (o prescriptiu), com una recepta.
Ho demostra l'ús de verbs en imperatiu («bat», «afegeix», «enfarina») i dels marcadors d'ordre («primer», «després», «finalment»), que indiquen els passos que cal seguir.

La frase adequada és la (b).
Amb el director la situació és formal; per això cal un registre formal: tractament de vostè («facilitar-me», «tan amable»), el condicional de cortesia («podria») i cap expressió col·loquial.
La (a) és informal i només seria adequada amb un amic.

La tesi és «Cal reduir el nombre de deures».
És la idea principal que l'autor defensa. Les altres dues frases («necessiten temps per descansar» i «poden fer esport») són els arguments que la sostenen.

(a) Descriptiva: diu com és la casa (parets blanques, jardí ple de flors).
(b) Narrativa: explica accions que passen en el temps (vam pujar, vam dinar).
(c) Descriptiva: diu com és el gat, amb adjectius.
Truc: en un text narratiu hi ha accions successives; en un de descriptiu, qualitats.

Una solució és: «La Júlia té un cotxe nou. Ella el va comprar fa un mes».
«Ella» substitueix «La Júlia» i el pronom feble «el» substitueix «el cotxe».
Aquest mecanisme de cohesió (la substitució per pronoms) evita repetir paraules i lliga les frases.

La tipologia és argumentativa: el text defensa una idea (que cal reciclar més) i la vol fer acceptar al lector.
La paraula clau és 'perquè', que introdueix una raó o argument a favor de la idea.
Donar raons per convèncer és propi del text argumentatiu.

Cada frase, per separat, té sentit, i el registre és correcte.
El problema és que el text salta de tema sense lligar les idees: passa d'anar al cine a parlar de finestres, sense fil.
Les idees no formen un conjunt amb sentit sobre un mateix tema.
Per tant, el que falla és la coherència.

(a) Formal: és un document oficial adreçat a una institució, amb tractament de vostè.
(b) Informal: és un missatge entre amics, amb tractament de tu i vocabulari planer.
(c) Formal: és una reclamació seriosa a una empresa desconeguda; cal un to acurat.
Triar bé el registre segons la situació és una qüestió d'adequació.

Les dues idees s'oposen: no havia estudiat, però el resultat va ser bo.
El connector que hi encaixa és de contrast: 'tanmateix' (també servirien 'però' o 'malgrat això').
Queda: 'No havia estudiat gaire; tanmateix, va aprovar l'examen.'
És un connector de contrast.

(a) Expressiva (o emotiva): mostra l'estat d'ànim del parlant, amb una exclamació.
(b) Referencial (o representativa): informa d'un fet objectiu.
(c) Fàtica: serveix per comprovar que el canal funciona.
(d) Conativa: vol que el receptor actuï (imperatiu).

L'ordre correcte és: lloc i data (5), salutació (4), cos del missatge (3), comiat (2) i signatura (1).
Per exemple: «Vic, 12 de març de 2026 / Estimada senyora: / (explicació) / Atentament, / Marta Puig».

Tesi: «Els mòbils haurien d'estar prohibits a l'aula».
Argument 1: distreuen els alumnes durant les explicacions.
Argument 2: faciliten que es copiï als exàmens.
El connector «a més» introdueix el segon argument i l'afegeix al primer.

Falla l'adequació: la carta al director és un text formal i aquí hi ha paraules col·loquials i vulgars («ei, tio», «merda», «un munt»).
Possible versió formal: «Senyor director: li escric per expressar el meu desacord amb el contingut de l'article publicat, que considero inadequat».
Cal tractament de vostè, vocabulari neutre i to respectuós.

(a) Expositiu: defineix i explica un concepte de manera objectiva.
(b) Instructiu: dona ordres o passos amb verbs en imperatiu.
(c) Descriptiu: presenta com és una persona amb adjectius i detalls físics.

1) «perquè»: causa («Vaig quedar-me a casa perquè plovia»).
2) «per tant»: conseqüència («Havia plogut tot el cap de setmana; per tant, el camp estava ple de fang»).
3) «tanmateix»: contrast («Volíem sortir; tanmateix, no vam poder»).

Què: un incendi en una nau.
Quan: ahir al migdia.
On: al polígon de Vic.
Per què: per un curtcircuit, segons els bombers.
Aquestes preguntes (i qui, com) formen l'entradeta d'una notícia, que resumeix allò més important.

La tipologia principal és narrativa: hi passen fets en el temps (la Berta obre, entra, es queda sense respiració).
Dins la narració hi ha un tros descriptiu: 'de sostres alts i cortines vermelles' diu com és la sala.
Per tant, el text és narratiu amb una part descriptiva incrustada.

Cal lligar les frases amb connectors i substituir el nom repetit per pronoms o per l'el·lipsi.
Una versió possible: 'En Pol té gana; per això obre la nevera, però no hi troba res per menjar.'
S'hi han fet servir el connector 'per això' (conseqüència) i 'però' (contrast), i s'ha elidit el subjecte repetit 'En Pol'.

(a) Pronom: 'ell' substitueix 'En Marc', un nom ja dit.
(b) Hiperònim: 'animals' és una paraula més general que engloba 'lleons' i 'tigres'.
(c) El·lipsi: s'ha eliminat el subjecte 'la Nora', que se sobreentén al segon verb.

La frase que trenca la coherència és «La capital d'Itàlia és Roma».
Explicació: el text parla de l'esport que fa el Pau i aquesta frase introdueix un tema que no hi té relació.
Text corregit: «El Pau és un noi molt esportista. Cada dia corre cinc quilòmetres i els caps de setmana juga a futbol».
La coherència exigeix que totes les frases tractin un tema unitari.

Tesi: cal fer servir més el transport públic.
Argument: contamina menys que el cotxe.
Contraargument: hi ha qui diu que és incòmode.
Refutació: amb més freqüència de trens es pot solucionar.
Conclusió: «la millor opció és el transport públic», introduïda per «per tant».
Els connectors «tanmateix», «però» i «per tant» marquen l'estructura.

«La bicicleta» (2a frase) és una repetició del nom de la 1a.
«La noia» és una substitució de «l'Anna» per un sinònim o designació equivalent (sinonímia).
«la» (en «la va estrenar») és un pronom feble que reprèn «la bicicleta».
Hi ha el·lipsi del subjecte davant «va sortir»: no es torna a dir «la noia».
Aquests mecanismes lliguen les frases i eviten repeticions.

Model de resposta:
Assumpte: Canvi de data de l'excursió.
Estimada directora:
Soc l'alumne Pau Serra, de 3r d'ESO B. Li escric perquè l'excursió prevista per al 14 de maig coincideix amb l'examen final de matemàtiques. Per aquest motiu, li demano que valori la possibilitat de canviar la data de l'excursió.
Agraeixo per endavant la seva atenció.
Atentament,
Pau Serra
(Es valora registre formal, estructura completa, motiu clar i petició concreta.)

Resum possible: «Reciclar vidre és important perquè es pot reutilitzar sense perdre qualitat i estalvia energia i matèries primeres. Per això, cada barri té contenidors verds».
Un bon resum recull la idea principal i els arguments clau amb paraules pròpies, sense copiar frases ni afegir opinions.

Tipologia: text publicitari, de caràcter persuasiu.
Funció dominant: conativa, perquè vol convèncer el receptor perquè actuï.
Recursos: verbs en imperatiu («menja»), que apel·len directament al lector; estructura breu i paral·lela, fàcil de recordar; i la promesa d'un benefici («més sa»), que és l'argument que persuadeix.