PAU Química 2010 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 7
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
7. Una radiació electromagnètica es pot definir mitjançant qualsevol dels paràmetres
següents: energia, longitud d’ona, freqüència o nombre d’ona.
a) Apliquem a una determinada molècula les radiacions electromagnètiques que
s’indiquen a la taula següent. Ordeneu-les de més a menys energia i justifiqueu
la resposta.
[1 punt]
Radiacions electromagnètiques
Radiació radiació 1 radiació 2 radiació 3
2,65·10–17 J 2,70·10–7 m 5,10·1014 s–1
Valor i unitat
b) Les molècules d’ozó (O3) de l’estratosfera absorbeixen certes radiacions ultra-
violades i ajuden a protegir els éssers humans de patir càncer de pell. D’altra
banda, les molècules de diòxid de carboni (CO2) de la troposfera absorbeixen
certes radiacions infraroges emeses per la superfície de la Terra i provoquen
l’escalfament de l’atmosfera per l’efecte d’hivernacle. Expliqueu quins tipus de
canvis es produeixen en les molècules d’ozó i de diòxid de carboni en aquests
processos d’absorció de radiació electromagnètica.
[1 punt]
Constant de Planck = h = 6,63·10–34 J·s.
DADES:
Velocitat de la llum = c = 3,0·108 m·s–1.
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
a) Equacions: E = hννc/ [0,2 p]
Radiació 1: 2,65 · 10-17 J (energia)
E = 265 · 10-19 J
Radiació 2: 2,70 · 10-7 m (longitud d’ona)
E = (6,63.10-34 J · s) · (3 · 108 m · s-1) / (2,70 · 10-7 m) = 7,37 · 10-19 J
[0,2 p]
Radiació 3: 5.10 14 s-1 (freqüència)
E = (6,63.10-34 J · s) · (5,10 · 1014 s-1) = 3,38 · 10-19 J
[0,2 p]
Ordenació: E(radiació 1) > E(radiació 2) > E(radiació 3)
[0,4 p]
b) Quan la molècula de O3 absorbeix radiació ultraviolada (UV) es produeixen
canvis d’energia electrònica. L’energia d’aquest tipus de radiació és capaç de
provocar un salt des del nivell fonamental d’energia electrònica de la molècula a un
nivell excitat.
[0,5 p]
Quan la molècula de CO2 absorbeix radiació infraroja (IR) es produeixen canvis
d’energia vibracional. L’energia d’aquest tipus de radiació és capaç de provocar un
salt des del nivell fonamental d’energia vibracional a un nivell excitat.
[0,5 p]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2010 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Equilibri químic
- Exercici 2 Redox, Piles i electròlisi
- Exercici 3 Termodinàmica
- Exercici 4 Àcid-base, pH
- Exercici 5 Termodinàmica
- Exercici 6 Estructura atòmica i enllaç, Propietats periòdiques dels elements
Tots els exercicis de Tècniques espectroscòpiques · PAU de Química