Salta al contingut

Tècniques espectroscòpiques

PAU Química 2010 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 6

També hi surt: Estructura atòmica i enllaç, Propietats periòdiques dels elements.

Enunciat

Enunciat de l'exercici 6 de la PAU de Química 2010 (juny sèrie 1): El diòxid de carboni, un dels gasos de l’atmosfera, absorbeix part de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra. a)…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
6. El diòxid de carboni, un dels gasos de l’atmosfera, absorbeix part de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra. a) Expliqueu què li succeeix a la molècula de diòxid de carboni quan absorbeix un fotó de radiació infraroja. Per què les molècules de diòxid de carboni absorbei- xen només certes freqüències de radiació infraroja? [1 punt] b) Calculeu la freqüència i la longitud d’ona d’un fotó de radiació infraroja que té una energia d’1,33 · 10–20 J. [1 punt] Constant de Planck = h = 6,63·10–34 J·s. DADES: Velocitat de la llum = c = 3·108 m·s–1. La figura següent mostra el diagrama de la cinètica de la reacció A → C.

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 6 de la PAU de Química 2010 (juny sèrie 1)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
a) Quan la molècula de CO2 absorbeix radiació infraroja (IR) es produeixen canvis d’energia vibracional. L’energia d’aquest tipus de radiació és capaç de provocar un salt des del nivell fonamental d’energia vibracional a un nivell excitat. [0,5 p] Les molècules de CO2 només absorbeixen certes radiacions IR perquè per passar una molècula d’un nivell de vibració a un altra nivell de vibració ens cal una determinada energia (diferència d’energies dels dos nivells vibracionals). Aquesta energia l’aporta una determinada freqüència de la radiació electromagnètica que, per tant, pot ser absorbida. [0,5 p] ƒ No és necessari formular el diòxid de carboni (CO2), però si el formulen malament penalitzaria 0.5 punts. b) A partir de l’equació de Planck relacionarem l’energia de la radiació amb la freqüència (ν) o la longitud d’ona (λ) E = h ν [0,2 p] Freqüència ν = E / h = 1,33 · 10-20 J / 6,63 · 10-34 J · s Freqüència = 2,01 · 1013 s-1 [0,3 p] ƒ Si no posen unitats (o estan malament) es puntuarà: [ […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2010 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Tècniques espectroscòpiques · PAU de Química