PAU Llengua catalana i literatura 2022 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. «Començo a fer pa a les cinc del matí. No hauria pensat mai que hi ha usuaris desperts a aquesta hora», explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplica­ ció de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior. O també es pot fer a les cinc del matí, com ho fa un client de la Lola cada dia. En els últims anys la tecnologia ha sortit al rescat d’un problema tant social com econòmic: el mal­ baratament alimentari. Pot ser rendible donar una última sortida als aliments que, si no, acabarien a l’abocador? Això és el que intenten des de fa uns mesos a Barcelona plataformes tecnològiques com Too Good To Go i We Save Eat, un dels primers èxits de l’economia circular en la batalla per convèncer els negocis que cuidar el planeta també és rendible. Aquestes aplicacions permeten comprar aliments frescos de tota mena, sushi inclòs, abans que els locals se’n desfacin, i cada cop més gent —especialment joves— ho veuen com una opció perfectament vàlida per comprar el sopar o altres adquisicions regulars. Encara que el sud d’Europa és la part del continent més aferrada al culte a la gastronomia, per enten­ dre el sorgiment d’aquest fenomen cal mirar al nord. Allà és on va néixer la danesa Too Good To Go, que va aterrar a Espanya el setembre passat. La idea va néixer de quatre joves europeus que van quedar horroritzats després de veure la quantitat de menjar que acabava a les escombraries en el bufet lliure on sopaven. En pocs mesos, Too Good To Go ha superat els 200.000 usuaris a l’Estat i ja té més de 700 establi­ ments inscrits, dels quals prop de 200 són a Catalunya. Les dades de tot Europa no deixen indiferent: 8 milions d’usuaris repartits en deu països, més de 17.000 locals i 12 milions de packs rescatats de les escombraries. La realitat és que aquest concepte ha quallat tant en alguns països que hi ha ciutats en què conviuen fins a quatre aplicacions per «rescatar» aliments. Per ara a Barcelona només existeix una altra opció a part de Too Good To Go: la catalana Eva Jorge és la impulsora de We Save Eat, un projecte que repro­ dueix el model danès. L’aplicació ja acumula 50.000 descàrregues a Espanya —està disponible a Madrid i Barcelona— i espera triplicar el nombre de comerços fins a un miler aquest any. Al darrere d’aquest moviment hi ha un tabú compartit per la majoria de grans empreses de produc­ ció i distribució alimentària basat en un principi moral: llençar menjar quan hi ha gent que passa gana està mal vist i els negocis són els primers interessats que aquesta informació no surti a la llum. Adaptació feta a partir del text de Paula Solanas. «Salvar el menjar de les escombraries, el primer gran èxit de l’economia circular». Ara [en línia] (7 abril 2019) 1. Comprensió lectora  [4 punts en total] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Hi ha diverses aplicacions informàtiques que contribueixen a evitar el malbaratament d’aliments. b) Els joves són els menys disposats a comprar aliments frescos que, en cas contrari, es llençarien a les escombraries. c) Les iniciatives per a donar una nova oportunitat als aliments han sorgit al sud d’Europa. d) To Good To Go té més usuaris que We Save Eat. e) A les empreses de producció i distribució al

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. “Començo a fer pa a les cinc del matí. No hauria pensat mai que hi ha usuaris desperts a aquesta hora”, explica la Lola, una fornera de l’Eixample. Qui comparteix amb ella la matinada és una dels milers de persones que ja han pres com a hàbit una pràctica fins fa poc inusual: comprar a través d’una aplicació de mòbil les sobres que una botiga o restaurant acumularà al final de la jornada. Així s’evita llençar el menjar a les escombraries i, a sobre, se’n treu una recompensa econòmica. Cada dia l’establiment de la Lola reparteix com a mínim dues bosses plenes de croissants, empanades i barres de pa. Cada paquet val tres euros i els seus clients poden reservar-lo a través del mòbil des de la nit anterior. O també es pot fer a les cinc del matí, com ho fa un client de la Lola cada dia. En els últims anys la tecnologia ha sortit al rescat d’un problema tant social com econòmic: el malbaratament alimentari. ¿ […]