PAU Llengua catalana i literatura 2018 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. «Astronauta!» Aquest és el crit que fan molts nens i nenes quan els pregunten què volen ser de grans. Quan creixen la idea sol anar-se’n en orris, perquè convertir-se en home de l’espai exigeix uns sacrificis físics i inteŀlectuals fora de mida. Però el somni de viatjar a les estrelles roman en molta gent que mira embadalida el cel cada nit. Per això, darrere la idea del turisme espacial molts hi veuen una oportunitat de negoci. Ja fa anys que la idea de viatjar a l’espai com a turista ha deixat de ser una quimera. Ha estat així gràcies a projectes com Virgin Galactic, amb el qual Richard Branson vol posar turistes en òrbita, amb una llista d’espera formada per noms tan populars com Justin Bieber o Ashton Kutcher. El pro­ jecte de Branson no és nou, i a molts els semblaria una excentricitat, si no fos perquè comencen a apa­ rèixer moltes altres iniciatives similars, amb inversors potents al darrere i amb calendaris establerts. Qui té previst oferir el primer vol suborbital abans que acabi el 2014 és la companyia holan­ desa Space Expedition Corporation. Per 71.000 euros, la companyia promet un vol a cent quilò­ metres d’altura, superant la línia de Kármán, que separa oficialment l’atmosfera de l’espai exterior. Quaranta-cinc minuts de vol complet. Space Expedition Corporation ja ha venut uns tres-cents d’aquests viatges arreu del món, mitja dotzena a l’Estat espanyol. Els contractants són persones de perfils molt diferents: des d’un multimilionari a qui ja no li queda cap excentricitat per fer a la Terra fins a un jove d’origen asiàtic amb ganes de provar les últi­ mes tendències i capacitat per a pagar-les, passant per un veterà empresari del món de la construcció. El punt en comú entre ells és fàcil d’endevinar: una cartera ben plena. Els viatges espacials són per a gent molt adinerada, però ja no es demanen les fortunes siderals de fa uns quants anys, només a l’abast d’estrelles histriòniques. Per a qui s’ho pugui permetre, avui costen el mateix que un cotxe car. Per aquest motiu el turisme espacial és un terreny adobat per a l’aparició de nous agents, dispo­ sats a demostrar que de maneres d’anar a l’espai n’hi ha de diverses. L’oferta de Noon es basa a poder observar el planeta des de trenta-sis quilòmetres d’altura, als quals s’ascendeix en una càpsula acoblada a un globus impulsat per heli. Ni naus espacials, ni satèŀlits ni coets: un globus que triga dues hores a agafar l’altura desitjada, i des de la qual ja es pot observar la cobertura de la Terra i distingir el blau del cel terrestre i el negre de l’espai. Després de dues hores d’observació, la càpsula descendeix durant prop d’una hora amb l’ajuda d’un paracaigudes. El cost de l’experiència: 110.000 euros. Darrere de tot plegat hi ha una idea bàsica: la conquesta de l’espai ja no està tan sols en mans de les grans agències públiques com la NASA o de gegants aeronàutics, sinó que també és una parceŀla apta per a empreses privades que vulguin explotar tant l’àmbit turístic com el tecnològic. Hi ha ter­ reny per competir i per fer-hi diners. Adaptació feta a partir del text de Vern Bueno. «Turisme espacial: de la ciència-ficció a l’oportunitat de negoci». El Món. Via Empresa [en línia] (17 juny 2014) 1. Comprensió lectora  [4 punts en total] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) La idea del turisme espacial supera la ciència-ficció. b) Per a fer turisme espacial encara no hi ha llista d’espera. c) Per a observar l’espai no es podria fer servir un globus. d) Ara com ara, el preu dels viatges espacials s’aproxima al d’un cotxe car. e) La conquesta de l’espai és exclusiva de la NASA. 1.2. Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònim

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. “Astronauta!”. Aquest és el crit que fan molts nens i nenes quan els pregunten què volen ser de grans. Quan creixen la idea sol anar-se’n en orris, perquè convertir-se en home de l’espai exigeix uns sacrificis físics i intel·lectuals fora de mida. Però el somni de viatjar a les estrelles roman en molta gent que mira embadalida el cel cada nit. Per això, darrere la idea del turisme espacial molts hi veuen una oportunitat de negoci. Ja fa anys que la idea de viatjar a l’espai com a turista ha deixat de ser una quimera. Ha estat així gràcies a projectes com Virgin Galactic, amb el qual Richard Branson vol posar turistes en òrbita, amb una llista d’espera formada per noms tan populars com Justin Bieber o Ashton Kutcher. El projecte de Branson no és nou, i a molts els sonaria a excentricitat, si no fos perquè comencen a aparèixer moltes altres iniciatives similars, amb inversors potents al darrere i amb calen […]