PAU Llengua catalana i literatura 2018 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La senyora va anar a obrir i diu que, així que baixava els graons de marbre de l’entrada principal, ja es va esverar i el cor se li va fer petit, perquè a través del vidre glaçat de les bombolletes, va veure un grup de moltes persones i ombres de pals amunt que eren canons d’escopeta. Va obrir i van entrar cinc milicians i un senyor i una senyora […] que eren propietaris d’una casa de pisos al carrer de Provença. Es veu que el senyor del guardapols feia anys que havia fet una hipoteca damunt d’aquesta casa i com que aquell senyor i aquella senyora no li pagaven els interessos, se’ls havia quedat la casa i ja era d’ell. I el senyor i la senyora volien que la casa tornés a ser d’ells i tots es van ficar al saló […], i el senyor va pujar i de seguida un dels milicians, molt ben plantat i molt prim, el va fer seure davant de la taula i li va apuntar el canó d’una parabèŀlum darrera de l’orella i li va dir que firmés un paper dient que tornava la casa a aquells senyors que eren els propietaris. Que, ell, els l’havia robada. I que si no li podien pagar els interessos de la hipoteca era perquè els cobrava el dotze per cent i que si no podia cobrar fes el favor d’esperar-se. I el milicià deia, faci el paper de seguida dient que torna la casa a aquests senyors, que és tot el que tenen. I el senyor […] estava quiet com una rata, amb el canó a l’orella que no li deixava moure el cap, sense dir res i el milicià ja es cansava de no sentir-lo enraonar, i al cap d’una estona el senyor va començar a dir a poc a poc i baixet que aquells senyors no tenien raó, que ell havia fet les coses per la llei, i els senyors van dir al milicià, no el deixi parlar perquè si parla el convencerà. És capaç de convèncer Déu Nostre Senyor. I […] el milicià li va clavar un cop de canó i li va dir, ¡escrigui! I el senyor es va tornar a fer estàtua. I de tan cansats tots, ningú no deia res; i el senyor, quan els va tenir ben ensopits, es va posar a parlar i els va convèncer, però se’l van endur al comitè. I a les deu de la nit va tornar. Va dir que tots els revolucionaris li havien dit que tenia raó ell, però que, abans de dir-li que tenia raó, l’havien passejat molta estona amb l’auto i que darrera del cotxe hi duien garrafes plenes d’esperit de vi per cremar-lo en despoblat. I va dir que havia fet tan bé la comèdia que els del comitè havien clavat un escàndol als senyors que no tenien casa perquè els havien fet perdre el temps i ells no tenien temps per perdre. […] I l’endemà, altra vegada sarau. La senyora ja m’esperava al peu dels graons sota del llessamí cremat de calor; i em va dir, ahir a les dotze de la nit ens pensàvem que no en sortiríem. Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant. 16a ed. Barcelona: Club Editor, 1979, p. 143-145. [1a ed., 1962] 1. Comprensió lectora  [4 punts en total] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) El senyor del guardapols s’havia quedat el pis del senyor i de la senyora del carrer de Provença. b) El senyor del guardapols no cobrava interessos al senyor i a la senyora. c) L’estratègia que feu servir primer el senyor del guardapols va ser estar callat. d) El senyor del guardapols no va aconseguir convèncer els mili­ cians. e) Els milicians volien afusellar el senyor del guardapols. 1.2. Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts] a) Avorrits: b) Esglaiar, sobresaltar: c) Gresca, trifulga: d) Parlar: e) Alcohol: 1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] a) «al cap d’una estona el senyor va començar a dir a poc a poc i baixet que aquells senyors no tenien raó, que ell havia fet les coses per la llei, i els s

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La senyora va anar a obrir i diu que així que baixava els graons de marbre de l’entrada principal, ja es va esverar i el cor se li va fer petit, perquè a través del vidre glaçat de les bombolletes, va veure un grup de moltes persones i ombres de pals amunt que eren canons d’escopeta. Va obrir i van entrar cinc milicians i un senyor i una senyora [...] que eren propietaris d’una casa de pisos al carrer de Provença. Es veu que el senyor del guardapols feia anys que havia fet una hipoteca damunt d’aquesta casa i com que aquell senyor i aquella senyora no li pagaven els interessos, se’ls havia quedat la casa i ja era d’ell. I el senyor i la senyora volien que la casa tornés a ser d’ells i tots es van ficar al saló [...], i el senyor va pujar i de seguida un dels milicians el va fer seure davant de la taula i li va apuntar el canó d’una parabèl·lum darrera de l’orella i li va dir que firmés un paper dient que […]