Salta al contingut

Lectures

PAU Llengua catalana i literatura 2015 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció B)

També hi surt: Comprensió lectora, Sinònims.

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2015 (setembre sèrie 5): OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La Maternitat d’Elna és la història de 597 persones…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La Maternitat d’Elna és la història de 597 persones anònimes nascudes entre el desembre del 1939 i l’abril del 1944 en un casalot abandonat a la població d’Elna, a la Catalunya del Nord, sota la tutela d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que amb només vint-i-cinc anys va poder salvar-les d’una mort segura quan eren nadons. L’alternativa era néixer en els camps de refugiats francesos d’Argelers, el Barcarès, Sant Cebrià i Ribesaltes, on l’índex de mortalitat infantil era del 95 %. Les dones republicanes embarassades, recloses en aquells camps, tenien poques possibilitats de garantir la vida dels seus fillets en aquell món d’entreguerres. I l’actuació d’Elisabeth Eidenbenz va ser determinant per a encarrilar aquelles noves vides amb prou garanties per a sobreviure. Ella va fer de la Maternitat d’Elna el bressol dels exiliats. El gener del 1939, en ocupar els franquistes Barcelona, es va donar el tret de sortida perquè els vençuts de la Guerra Civil marxessin per por a la repressió del dictador. Catalunya va patir l’èxode més important de tota la seva història. Gairebé mig milió de persones van fugir a França a causa d’un exili forçós d’aquells que no podien i no volien compartir país amb el totalitarisme de Franco. Les autoritats franceses van començar a veure amb neguit com, a partir del 24 de gener, la seva frontera estava pressionada pels primers exiliats. Els hi van negar el pas fins que, la nit del 27 al 28 de gener, van permetre que hi passessin les dones i les criatures. Al cap de tres dies van autoritzar l’entrada dels ferits i més tard de les tropes republicanes. Una riuada humana es precipità en massa sobre els passos fronterers de Cervera de la Marenda, el Portús, el coll d’Ares i la Guingueta d’Ix, mentre els avions franquistes esgarrapaven les darreres víctimes bombardejant tota la zona fronterera. Als exiliats que buscaven la llibertat a contracorrent només els quedava l’esperança de creuar la ratlla per recuperar la llibertat i la pau. Però l’èxode fou tan massiu que les autoritats franceses van quedar desbordades i milers de persones van ser enviades als mal anomenats centres d’acollida. Aleshores, l’esperança es va convertir en l’inici d’un malson. Començava un penós i dur exili. Assumpta Montellà i Carlos. «La Maternitat d’Elna». Finestrelles, núm. 14 (2009) 1. Comprensió lectora  [4 punts en total] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Les dones que parien a la Maternitat d’Elna eren refugiades de la Guerra Civil. b) A la Maternitat van néixer milers de persones. c) De seguida que van arribar a la frontera, l’Estat francès va per­ metre el pas dels primers exiliats. d) Els avions franquistes bombardejaren els camins cap a la fron­ tera. e) La vida als camps de refugiats era terrible. 1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] a) Determinant: b) Èxode: c) Forçós: d) Totalitarisme: e) Desbordat: 1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] «va poder salvar-les»: «Els hi van negar el pas»: 1.4. Expliqueu, en tres línies com a màxim, el context històric en què Elisabeth Eidenbenz va tirar endavant el projecte de la Maternitat d’Elna, a partir del que es diu en el text. [0,5 punts] 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 1.5.1.  En un màxim de cinquanta mots, expliqueu el paper que tenen els par­ roquians que habitualment són al cafè respecte de l’argument principal a l’obra El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. [1 punt] 1.5.2.  Indiqueu si les afirmacions següents, relatives al recull El Cafè de la Granot

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2015 (setembre sèrie 5)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B 1. Comprensió lectora 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals  Les dones que parien a la Maternitat d’Elna eren refugiades de la Guerra Civil.    A la Maternitat van néixer milers de persones.    De seguida que van arribar a la frontera, l’Estat francès va permetre el pas dels primers exiliats.    Els avions franquistes bombardejaren els camins cap a la frontera.    La vida als camps de refugiats era terrible.   1.2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts.]  Determinant decisiu (o decisiva), definitiu (o definitiva), clau  Èxode emigració en massa, sortida, exili  Forçós obligat, obligatori  Totalitarisme dictadura, règim dictatorial  Desbordat superat (o superades) […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2015 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Lectures · PAU de Llengua catalana i literatura