PAU Llengua catalana i literatura 2022 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 2 (Opció A)

2.1. Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt] «A mi m’impressionaven l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella estrenava les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al roman­ ticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.» 2.2. En el text, el narrador explica: «Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se». Basant-vos en aquestes paraules, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quina és la desgràcia que li podia haver esdevingut després de l’entrevista amb Robert Balló. [2 punts]

2. Expressió escrita [3 punts en total] 2.1 [1 punt] A mi m’impressionaven l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella estrenava les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria. A mi m’impressionen l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envolta. És un home elegant, prim, […]