PAU Llengua catalana i literatura 2021 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 2 (Opció A)

2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Cal que subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt] «Feia poc que s’havia ficat al llit, quan els parrups insistents de l’animal van arrencar-lo del primer son. En encendre l’espelma, va veure la Carlina amb la pota de boix al bec. “Grugrú, grugrú, lliga’m la pota, de pressa, de pressa, que vull sortir a fora”. Va acoblar l’estaca al monyó del genoll, quatre voltes amb la veta de cànem, una llaçada i vés, Carlina, vés on vulguis i no m’emprenyis més aquesta nit. Va seguir l’animal fins a l’entrada. A fora continuava bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes de darrere les muntanyes de migdia, que d’uns dies ençà li duia les primeres flaires de primavera. Se sentien de tant en tant breus espe­ tecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s’esllavissaven des dels relleixos de la penya, potser de la mateixa carena. Anem a dormir, Carlina, només és el vent.» 2.2. El text descriu una ensulsiada que té lloc en un poble de muntanya. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre les causes de l’esfondrada i les conseqüències que tingué per al poble. [2 punts]

2. Expressió escrita [3 punts en total] 2.1. [1 punt] [Si no subratllen les respostes, però les contesten correctament, no cal penalitzar-los.] Fa poc que s’ha ficat al llit, quan els parrups insistents de l’animal l’arrenquen del primer son. En encendre l’espelma, veu la Carlina amb la pota de boix al bec. “Grugrú, grugrú, lliga’m la pota, de pressa, de pressa, que vull, sortir a fora”. Acobla l’estaca al monyó del genoll, quatre voltes amb la veta de cànem, una llaçada i vés, Carlina, vés on vulguis i no m’emprenyis més aquesta nit. Segueix l’animal fins a l’entrada. A fora continua bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes del migdia, que d’uns dies ençà li du/duu les primeres flaires de primavera. Se senten de tant en tant breus espetecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s’esllavissen des dels relleixos de la penya, potser de la mateixa carena. Anem a dormir, Carlina, només és el vent. 2.2. [2 punts] Resposta oberta. Amb l’aparició de l’Ortografia cat […]