PAU Llengua catalana i literatura 2014 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Si el rei franc hagués sucat mai els dits a la sang de Guifré el Pilós per donar-li un escut d’armes, una cosa és segura: Guinedilda de Cerdanya hauria estat al costat del ferit. El que no és tan clar és si això hauria sortit a les cròniques: l’esposa del comte, tot i la gran importància que va tenir al seu moment, no apareix a la foto dels personatges més cèlebres de la nostra història. Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar al voltant de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré. Aquests lligams endogàmics —que sovint fregaven l’incest— van ser molt freqüents entre els primers comtes catalans i eren tolerats per l’Església, còmplice d’aquella estratègia política: eren temps decisius per a la conformació del territori i del nou poder comtal, i no els semblava pru­ dent involucrar altres famílies en el projecte. Guinedilda va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la casa de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle ix el poder era compartit per tota la parentela, i Guinedilda hi va tenir un paper especialment rellevant. Fins i tot es conserva un poema de l’arxiprest mossàrab Cebrià, de Còrdova, que l’elogia: és evident que calia tenir bones relacions amb una parella que s’havia revelat prou poderosa per actuar amb independència dels reis francs, i que exercia el seu poder en una àrea cada cop més àmplia, amb la legitimitat d’una pila de títols (Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona) i una política inteŀligent de repoblació. Amb els seus nou fills, Guifré i Guinedilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a monjos, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau per al control del territo­ ri. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897, i probablement la seva esposa Guinedilda, uns tres anys després. Agnès Rotger. «Guinedilda de Cerdanya, la mare de la pàtria». Sàpiens, núm. 114 (març 2012) 1. Comprensió lectora 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Guinedilda és un personatge històric molt conegut. b) Guifré I i Guinedilda eren reis francs. c) L’origen de les quatre barres és una llegenda. d) Tots els fills de Guinedilda i Guifré eren monjos. e) No se sap exactament on està enterrada Guinedilda. 1.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots o expressions següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] a) Cèlebre: b) Al voltant de: c) Tolerat: d) Parentela: e) Rellevant: 1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts] «es conserva un poema de l’arxiprest mossàrab Cebrià, de Còrdova, que l’elogia»: «en van oferir dos a l’Església com a monjos»: 1.4. En el text es diu que «En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple con­ sort». Comenteu breument la diferència entre els dos rols que pot exercir l’esposa d’un regent, a partir de la informació del text. [1 punt] 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 1.5.1.  En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què l’equip de futbol de la vila de Mequinensa va acabar guanyant el partit narrat en el conte «Futbol de ribera», del recull El Cafè de la