PAU Llengua catalana i literatura 2013 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Així que la núvia estigué confessada la cerimònia s’enllestí en un girat d’ulls, i els casats i els testimonis oïren la missa. Així que el senyor rector se ficà a la sagristia, la comitiva s’encaminà cap a l’aigua beneita, ella satisfeta i presumida com un gall, espolsant-se les faldilles de l’aranya que se li havien matxucat, i ell amb la cara riallera i els llavis com una deu viva. No se sabia treure del cap el cop que havia fet: ja tenia dona i casa per arreu… i el cric-crec dels bastons sobre les llambordes del sòl li sonava com un repiqueteig de festa. Eixiren al carrer: encara no llostrejava i les estrelles relluïen com guspiretes a punt d’apagar-se. —Caracu, quin airet que fa! —digué ella tota melindrosa tapant-se la boca amb el bec del moca- dor. —I que en sou de fredolica, Laia…! Veieu? Jo hi trobo bo! —contestà ell, tot tou i rient. El ceguet també barbossava alguna cosa, quan, de sobte, esclatà una cridòria espantosa i xiulets furients i cops de perols i esquellotes: quedaren eixordats. Mes abans de tenir temps de dir paraula, de tots els indrets de la placeta sortí una pluja de pedres com ous de gallina, que petaren per les parets i la porta de l’església, amb un terratrèmol de mil diastres. Reculà la comitiva, esfereïda; però entremig de la fressa i dels xisclets de dona i renecs d’home, s’oí un gran esgarip i quelcom petà pesadament en terra. A la porta se toparen amb el senyor rector, que sortia cremat i cridant: —Què és això, poques vergonyes, perduts! Però enmig d’aquella tempesta no s’hi sentia la seva veu i tingué d’amagar-se a corre-cuita per no rebre. —Tanqueu la porta! —digué als que entraven envestint-se, atzarats i llançant ais i gemecs; i cridà a l’escolà i al campaner, que encara eren cap a l’altar major—: Benet, Miquel…! Porteu un ciri corrent…! —Ave Maria Puríssima, quina treta d’animalassos…! No ha pas rebut ningú, al mancos? —Jo sí! —Jo sí! —Jo no! —feren totes les veus a la vegada; i redoblaren els gemecs i els plors. […] La pedrega i els crits pararen en sec, i s’oí xiuxiueig i corredissa de gent que fugia a brida batuda. Acabaven de veure el senyor rector amb el ciri a la mà. Els volts de la placeta quedaren deserts en un santiamén. Víctor Català. Drames rurals, 1902 1. Comprensió lectora 1.1. En l’espai assignat, resumiu el text que acabeu de llegir. Escriviu un text de cin- quanta paraules, com a mínim. [1 punt] 1.2. Escriviu el mot del text que respongui al sinònim o a la definició següents. [1 punt] Que no senten res durant una estona per un fort soroll: Espantada: Però: Quina colla: En un tres i no res: 1.3. Escriviu els referents dels pronoms en i hi dels dos fragments del text reproduïts en aquest exercici. [1 punt] «que en sou»: «no s’hi sentia»: 1.4. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. [1 punt] 1.4.1. Del conte «En Met de les Conques», de Víctor Català, expliqueu què li passa a en Met mentre puja cap a la cova de la muntanya i què li passa un cop hi arriba. Sintetitzeu-ho amb cinquanta paraules, com a màxim. [0,5 punts] 1.4.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a la noveŀla Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) La Teresa és una dona atea que es va casar dues vegades. b) La Teresa, germana d’en Tomàs, és una dona soltera molt religiosa que no s’ha casat mai. c) La Teresa sempre va estar enamorada d’en Pere. d) En Pere estava bojament enamorat de la Teresa i de la Laura, de totes dues. e) A les Aulines, la Laura s’adapta als horaris i hàbits d’en Tomàs: ja no llegeix ni toca el piano, només fa feines de casa i de pagès, es lleva d’hora i va a dormir aviat. La Teresa deixa malament la Laura als masovers i pagesos de la rodalia. La maledicència de la Teresa també

Opció A 1.Comprensió lectora 1.1. Una parella de nuvis es casa en una església a trenc d’alba. Quan surten de l’església la parella i la comitiva, un grup de gent els espera, d’una banda, cridant i fent un soroll insuportable amb perols i esquelles, i de l’altra, apedregant-los. Per protegir- se de l’atac, tornen a entrar a l’església, on hi ha el capellà. Quan aquest surt, la gent fuig. 1 punt: resum complet i coherent 0,5 punts: resum més o menys complet i coherent 0 punts: resposta en blanc o resposta incorrecta 1.2. [1 punt] Que no senten res durant una estona per un fort soroll: eixordats Espantada: esfereïda Però: mes Quina colla: quina treta En un tres i no res: en un girat d’ulls (o en un santiamén) 0,2 punts per resposta correcta 0: resposta en blanc o resposta incorrecta 1.3. Les respostes correctes són: En: fredolica Hi: enmig d’aquella tempesta 0,5 punts per resposta correcta 1 punt: dues respostes correctes 0 punts: resposta en blanc o resposta incorrecta 1.4.1. Un cop mor […]