PAU Llengua catalana i literatura 2014 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Per a arribar al despatx de la família, s’ha de travessar abans tota la nau de la serradora. Mig per fer temps, mig perquè sabia que el pare em veia des del despatx —galeria que domina el taller—, vaig anar, de primer, a les màquines a saludar els homes. Després a dalt. —Oriol, hola. —Quan has arribat? —Ara. En el correu de les quatre. Avi, com està? I un petó al començament de la calba, que era tota rosada, suada de gotes. —¿Això vol dir que t’han tornat a anar malament els exàmens? —Vaig equivocar un problema. —Que era molt difícil, potser? —També. Però és que no hi tinc sort. —Serà qüestió de no badar, aquest estiu. I cop fort als llibres. Vejam si et treus l’ingrés de sobre. Jo crec que vas a l’examen amb por de suspendre, i suspens. Et deus posar nerviós… —És que no sóc de mena d’estudiar. Mai no sabré si l’avi s’adonava que no havia saludat el pare, ni li havia fet cap petó: en aquells tres quarts de minut, degué conèixer una humiliació més profunda que la meva, aquella de la mati­ nada amb una petxina i un grapat de sorra a la mà. En veure que no m’esborrava amb un crit ni em rompia la cara amb dues galtades a ferir, vaig reconèixer que, sense voler, l’havia liquidat. No em mirava. Estava a l’aguait. S’encenia a poc a poc. Dissimulava amb la poca traça de buscar, de primer, un paper entre el munt de correspondència del dia. Obrí després un calaix de l’escriptori: hi havia una capsa de llapis de la casa Cinzano, dos tinters de Pelikan, una capsa d’havans. Se’l veia baixat del poder una mica fantàstic fins a fingir que necessitava quelc…, que necessitava alguna cosa. I tot per tal de matar els nervis, ell. De bell nou buscà no res en un altre munt d’albarans. Durant un moment que estigué de perfil contra els vidres no gaire nets, que donen a la serradora, el vaig veure envellit. Amb poc vent a la vela. […] Retallat contra els vidres del despatx, fet d’una paret de cristalls, una de fusta i dues de tàblex, el perfil del pare era de: fracassat. Li vaig fer el petó que pertoca. Ara, però, d’aquesta habitació de Ginebra estant, recordo, reconec, que realment li vaig fer un petó. Blai Bonet. Míster Evasió, 1969 1. Comprensió lectora 1.1. Indiqueu quin és el tema central d’aquest fragment de la noveŀla de Blai Bonet. [1 punt] ☐ Els maltractaments del pare al protagonista. ☐ El fracàs en els estudis del protagonista. ☐ El canvi en la relació del protagonista amb el seu pare. 1.2. Expliqueu el significat de les cinc oracions següents, subratllades en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Serà qüestió de no badar, aquest estiu: És que no sóc de mena d’estudiar: Estava a l’aguait: S’encenia a poc a poc: De bell nou buscà no res en un altre munt d’albarans: 1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts] «Però és que no hi tinc sort»: «ni li havia fet cap petó»: 1.4. Indiqueu succintament la relació del narrador amb el protagonista de la noveŀla, l’Oriol. [0,5 punts] 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 1.5.1.  En un màxim de cinquanta mots, expliqueu els temes principals que es tracten en l’obra El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. [1 punt] 1.5.2.  Indiqueu si les afirmacions següents, relatives al recull El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) L’antic camp de futbol de la vila de Mequinensa es va negar d’aigua. b) La Plaga de la Ribera vol ser bona persona. c) L’autor apareix en alguns contes recollint històries. d) L’amo de la mina va fugir amb la Claudia Cardinale, una actriu italiana de l’època. e) Clenxa és el malnom del barber de la vila.