Salta al contingut

Comprensió lectora

PAU Llengua catalana i literatura 2014 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

També hi surt: Sinònims, Lectures.

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2014 (juny sèrie 3): OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Per què no orinen els ocells? Bé, per donar una bona…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Per què no orinen els ocells? Bé, per donar una bona resposta caldria concretar què entenem per «orinar». Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres —i la resta de mamífers—, els ocells no orinen. Però també podríem dir que ho fan d’una altra manera. Anem a pams. Comencem per aclarir que la micció —com també s’anomena l’acció d’orinar— és el procés que elimina l’orina de la bufeta cap a l’exterior del cos. Cal dir que és l’etapa final del sistema excretor. La defecació, en canvi, és l’etapa final d’un altre procés: el digestiu. Com és sabut, els mamífers efectuem aquestes dues funcions mitjançant dues vies diferents. Doncs bé, dèiem que els ocells ho fan ben diferent. I és que, entre altres coses, no tenen bufeta (llevat dels estruços). A més a més, tampoc tenen dos orificis de sortida, sinó un de sol: la cloaca. Per tant, stricto sensu, la resposta ha de ser que no orinen. Ara bé, el que sí que tenen és l’òrgan fona­ mental del sistema excretor: el ronyó. I ara ve l’explicació de per què no orinen: el ronyó filtra la sang i produeix un líquid de rebuig —d’alt contingut en àcid úric, però no en urea— que va a parar al coprodeu, on es barreja amb els excrements procedents del tub digestiu. La mescla resultant té una consistència pastosa més aviat líquida i un aspecte blanquinós, i és expulsat a l’exterior a través de la cloaca. Aquesta mescla és rica en nitrogen i fosfats, cosa que la converteix en un bon fertilitzant, que s’utilitza com a adob (cas del guano). També pot portar llavors de plantes ingerides que s’han fet resistents als líquids digestius, cosa que en facilita la dispersió (cauran amb adob incorporat). Els ocells que reposen habitualment en un lloc fix, com ara molts rapinyaires a les seves talaies, formen capes d’excrements que en certs casos aporten els nutrients necessaris per al creixement dels líquens. Així mateix, alguns ocells marins, com és el cas del gavià fosc (Larus fuscus), «bombardegen» amb excrements tant els rivals que els volen prendre el peix com els depredadors que s’acosten a les colònies de cria. Ara bé, el seu caràcter àcid els fa corrosius i per això molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les estàtues i façanes on reposen. També hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al cap… Finalment, comentarem que l’àcid úric és molt menys tòxic que la urea i això fa que no necessiti ser diluït en una gran quantitat d’aigua, com sí que ens passa als mamífers. Gràcies a això, a la bossa proximal es produeix la reabsorció d’una bona part de l’aigua, fet que ajuda a evitar la deshidratació i, en no necessitar beure amb tanta freqüència, permet que els ocells siguin més lleugers i els facilita el vol. A part, té un valor adaptatiu en les espècies que viuen en llocs esteparis, àrids o desèrtics, com ara alguns tetraònids. Albert Masó. «Els perquès de Mètode». Mètode (gener 2014) 1. Comprensió lectora 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Els ocells tenen bufeta, ronyó i cloaca. b) L’àcid úric i la urea són la mateixa substància. c) Hi ha ocells marins que es defensen dels depredadors amb els excrements. d) Els ocells reabsorbeixen una gran part de l’aigua que ingereixen. e) Els excrements dels ocells són corrosius per l’alta concentració 1.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots o les expressions següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] a) Llevat de: b) Orifici: c) Malmetre: d) Diluït: e) Àrid: 1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts] «Doncs bé, dèiem que els ocells ho fan be

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2014 (juny sèrie 3)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B 1. Comprensió lectora 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Els ocells tenen bufeta, ronyó i cloaca.   b) L’àcid úric i la urea són la mateixa substància.   c) Hi ha ocells marins que es defensen dels depredadors amb els excrements.   d) Els ocells reabsorbeixen una gran part de l’aigua que ingereixen.   e) Els excrements dels ocells són corrosius per l’alta concentració d’àcid úric que contenen.   1.2. Proposeu un sinònim per a cadascun dels mots o les expressions següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] a) Llevat de: excepte, fora de, a excepció de, tret de b) Orifici: forat, obertura, via c) Malmetre: fer malbé, espatllar, m […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2014 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura