PAU Llengua catalana i literatura 2014 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Voldria que fóssiu ben mortes. Magristones, que encara existiu. Viviu al carrer de les Tres Senyores, prop del Torrent de les Flors. Hi viviu de cantell, sense badar boca, decandides per la malastrugança. Entre brodat i brodat heu de vendre més d’un rajolinet de la vostra sang a la Creu Roja, per a sobreviure. I com magregeu! Sou tres germanes, però sempre m’heu semblat la mateixa: glaç indefinit, besllumat, fruit del mateix pecat. La vostra mare, diuen, era una tomàtiga que va picar molt alt. Somiava, la desgracia­ da. I, com que era una paperina, no se’n va sortir. Acabà folla com un llum a Las Hermanitas de los Pobres. Però això és una altra història. A vosaltres us recollí la tieta Dolores, una santa autèntica, i us donà una educació a la mida. Però mai no us heu pogut lluir en el tracte de senyores. Llengüetes viperines, bescantàveu qualsevol bellesa licorera del barri, només per donar-vos el plaer de ser alguna cosa, de pronunciar alguna paraula amb ressò. No en sou, de senyores, veritat? I això que sempre heu representat de meravella el vostre paper d’agraïda humilitat, com pollets en dol permanent. La Rosalia, la Clareta i tu, la Margalideta, que ets la petita. Ningú mai no us ha estimat, ningú mai no us ha odiat. El vostre camí no ha fet mai cap torta, sempre a mig aire. Esborronades davant qualsevol esbós d’aventura, heu lliscat per la vida sense un alè, sense un sospir. Una de vosaltres, no recordo si la Clareta o la Rosalia, feia les quaranta hores amb na Mundeta a l’església dels Josepets. Com l’envejàveu! La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, però ella se n’escapolia com una sargantana. Amb quin regust al pap no esbombàveu el veritable origen de na Mundeta Jover! —No és més que la filla d’una sobrevinguda, d’una pagesa d’un poble de mala mort, de Siurana de Tarragona. Dèieu, mig neules, mig coliflors. A Gràcia tothom coneixia prou bé el bressol de na Mundeta perquè els fes rau-rau el tractament de senyora. A més, ignorants com sou de matèria sociològica, no sabíeu que als barris graciencs no comptava el llinatge sinó el diner. Allò no era Barcelona i la gent gaudia d’una riquesa recent, molt ben administrada. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra…, aquell somriure (¿endevinàveu, potser, pecaminoses aventures d’amor?), i com cobejàveu, amb el silenci de les bèsties, aquell aire de senyora mig lletrada i aquella insinuació, quan us saludava acotant lleugerament el cap, d’un subtil reconei­ xement de la vostra presència! Montserrat Roig. Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, 1970 1. Comprensió lectora 1.1. En l’espai assignat, expliqueu breument com la narradora descriu les tres germa­ nes i quins retrets els fa. [1 punt] 1.2. Proposeu cinc adjectius que permetin sintetitzar les expressions referides a les tres germanes, subratllades en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.] 1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts] «Com l’envejàveu!»: «Allò no era Barcelona»: 1.4. Indiqueu succintament quina és la posició de qui fa la narració respecte del text i dels personatges. [0,5 punts] 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. 1.5.1.  En un màxim de cinquanta mots, escriviu un resum del conte «Un barril de sabó moll» del recull El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. [1 punt] 1.5.2.  Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) La Marina és la mestressa del cafè. b) La Caterina i la Rosa són filles d’en Libori. c) L’

OPCIÓ A 1. Comprensió lectora 1.1. En l’espai assignat, expliqueu breument com la narradora descriu les tres germanes i quins retrets els fa. [1 punt] Una resposta possible: Les tres germanes són beates, primes, pobres, però es creuen senyores. Són ignorants, amargades, xafarderes i maldiuen dissimuladament de qualsevol, sobretot de la Mundeta: Li envegen l’aire i el prestigi de dama, i les probables aventures amoroses. 1.2. Proposeu cinc adjectius que permetin sintetitzar les expressions referides a les tres germanes, subratllades al text. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] • Entre brodat i brodat heu de vendre més d’un rajolinet de la vostra sang a la Creu Roja, per a sobreviure. I com magregeu!: pobres, primes (o magres), mortes de fam, desgraciades... • Sou tres germanes, però sempre m’heu semblat la mateixa: semblants, similars, idèntiques, iguals... • Llengüetes viperines, bescantàveu qual […]