PAU Llengua catalana i literatura 2013 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Per què sóc cristià Evangeli segons Joan, 8,1-11. Després de passar la nit al mont de les Oliveres, Jesús va anar al tem- ple de Jerusalem i aviat començà a parlar amb la gent que se li acostava. Els «gramàtics» (així anomena Joan els mestres de la llei) li van portar una dona que havia comès adulteri i posant-la al bell mig li van preguntar quin càstig mereixia. En lloc de respondre, Jesús es va ajupir i va fer com si escrigués sobre el terra alguna cosa amb el dit. Com que els «gramàtics» van insistir, aixecà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.» Després va continuar, com diu el text, fent grafies al terra amb el tou del dit. Enfrontats a aquest repte, els «gramàtics» es van retirar, «començant pels més vells». La dona va romandre al mig fins que Jesús, que fins llavors l’havia observat de baix a dalt, es va posar dret i li digué: «Si ningú no t’ha condemnat, jo tampoc no et condemno.» […] Israel va començar a ser un poble quan Moisès li va donar la llei gravada a la roca del Sinaí. Per això en la decisió de mantenir diàfan el solc del cisell sobre la roca hi ha una noble voluntat d’afir- mació coŀlectiva. És, doncs, sorprenent que davant els «gramàtics» Jesús es dediqui a escriure sobre el terra sense deixar cap grafia perdurable. Els lectors jueus i musulmans dels Evangelis sempre s’han sorprès que gairebé no contenen preceptes. […] Hem d’interpretar Déu amb les nostres llums. En certa manera podem dir que el cristianisme és anàrquic. El cristià que vol afirmar la seva fe més que obeir una llei ha d’imitar Déu mitjançant el goig de l’estima incondicional al proïsme. Òbviament, només es pot ser un cristià honest aprenent a conviure amb l’experiència del fracàs davant d’aquest projecte hiperbòlic. No es pot estar a l’altura del model, però per ser cristià no es pot renunciar al repte d’observar el món des de baix, que és la posició que permet entendre el patiment i la vergonya de l’altre i, d’aquesta manera, el singularitza davant el dit uniformitzador de la llei. El dolor és invi- sible per a la llei. En aquest sentit, l’escena evangèlica mostra la diferència radical entre la mirada política i la mirada cristiana. Al meu parer hi ha aquí dues maneres diferents d’interpretar el pre- cepte bíblic que institueix l’home com a guardià del seu germà. La mirada de Crist no es dirigeix a «l’home», sinó a una dona concreta en una situació concreta. No és una mirada legal, sinó amorosa i, per això mateix, sensible al seu dolor i a la seva vergonya. L’amor és més clarivident que qualsevol imperatiu, legal o ètic, perquè és capaç de transformar l’experiència solitària del dolor en experiència solidària de reconeixement. Al cristianisme, […] la llei no pot delimitar la conducta del creient i, en conseqüència, difícil- ment pot donar resposta a les demandes de la vida en comú. Una teologia política cristiana és pro- blemàtica perquè al cristianisme hi ha latent una desconfiança profunda sobre la capacitat de la llei per posar fi al dolor humà. […] Adaptació feta a partir del text de Gregorio Luri. «Per què sóc cristià». Ara (25 desembre 2011) 1. Comprensió lectora 1.1. Reproduïu un parell d’extrets (d’un màxim de quatre línies cadascun) que repre- sentin la síntesi del pensament de l’autor. [1 punt] Extret 1 (citació literal): Extret 2 (citació literal): 1.2. Resumiu amb les vostres paraules la manera d’entendre el cristianisme que defensa l’autor de l’article. [1 punt] 1.3. Què vol dir la frase de Jesús «aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra»? Trieu l’explicació que s’hi adigui més. [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.] ☐ Els pecadors portaven pedres a la butxaca. ☐ Tothom és pecador i no es pot acusar els altres, cadascú s’ha d’examinar ell mateix. ☐ Només els no-pecadors han de tira

Opció B 1. Comprensió lectora 1.1. Les citacions literals podrien ser qualsevol d’aquestes quatre: Extret 1 (citació literal): “[els cristians] hem d'interpretar Déu amb les nostres llums. En certa manera podem dir que el cristianisme és anàrquic.” Extret 2 (citació literal): “El cristià que vol afirmar la seva fe més que obeir una llei ha d'imitar Déu mitjançant el goig de l'estima incondicional al proïsme.” Extret 3 (citació literal): “Òbviament, només es pot ser un cristià honest aprenent a conviure amb l'experiència del fracàs davant d'aquest projecte hiperbòlic. No es pot estar a l'altura del model, però per ser cristià no es pot renunciar al repte d'observar el món des de baix, que és la posició que permet entendre el patiment i la vergonya de l'altre” Extret 4 (citació literal): “La mirada de Crist no es dirigeix a "l'home", sinó a una dona concreta en una situació concreta. No és una mirada legal, sinó amorosa i, per això mateix, sensible al seu dolor i a la seva vergonya.” 1 p […]