PAU Llengua catalana i literatura 2013 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. El segle i aC el poeta llatí Lucreci escriví el famós poema De rerum natura, una de les obres capi- tals de la poesia científica. L’autor hi exposa amb detall la teoria atomística de la matèria i n’extreu conseqüències morals, dins la tradició epicúria: rebuig de la por a la mort i elogi del plaer moderat. En un text de David Jou («Què diu la ciència de la fi del món»), s’afirma el següent: «No sabem si l’univers se seguirà expandint indefinidament i s’atansarà al zero absolut de temperatura, com en el darrer cercle de l’infern del Dant, o si tornarà a coŀlapsar-se en un estat extremadament ardent. La primera hipòtesi sembla més probable que la segona.» En llegir aquest text, em va sobtar la relació que David Jou —físic i poeta— estableix entre la hipòtesi de la fi de l’univers i el darrer cercle —un llac de gel— a l’infern de la Divina Comèdia. És que Dant va tenir una intuïció genial? De la mateixa manera, Lucreci, a la seva gran obra, diu que «s’esfondrarà la immensa màquina del món», i parla també «d’aquest anorreament futur del cel i de la terra». Cal tenir en compte que el poeta llatí va ser coetani dels inicis de la literatura apocalíptica jueva. Cent anys més tard, sant Joan ens va oferir les visions impressionants del seu Apocalipsi. No hi ha dubte que, entre ciència i poesia, es poden establir lligams subtils, que són molt útils en el moment de la creació literària. Conèixer l’estructura de les roques o les característiques d’un terreny, el cicle vital de les plantes o dels animals pot ajudar a fer més precisa —o més suggeridora— una descripció. Estudiar el moviment dels vents o l’alternança de les altes i baixes pressions, afinar en l a comprensió dels diversos meteors —la pluja i la neu, la calamarsa, el llamp o el llampec— enri- queix l’esperit en la contemplació de la bellesa del món. I què direm dels núvols, en les seves formes variades? Recordarem les paraules de Màrius Torres, al final d’un gran poema: …penso, en veure’ls passar, per quin caprici dels déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus… Quan els sentits són víctimes d’un engany —un miratge— val la pena de saber l’explicació que hi dóna la física. Es tracta d’un fenomen òptic, que es produeix quan la llum passa d’un medi a l’al- tre —de l’aire a l’aigua, per exemple. És l’anomenada reflexió total. És que no hi ha miratges, també, a l’interior de l’ànima humana? […] Jordi Pàmias. «Ciència i poesia». Mètode (estiu 2007) 1. Comprensió lectora 1.1. En l’espai assignat, escriviu un resum, d’entre seixanta i vuitanta paraules, d’aquest text. [1,5 punts] 1.2. En l’espai assignat, expliqueu quin context traça l’autor per situar l’afirmació de Lucreci («s’esfondrarà la immensa màquina del món»). [0,5 punts] 1.3. Definiu el mot anorreament o escriviu-ne un sinònim. [0,5 punts] 1.4. Escriviu l’antecedent dels pronoms en i hi del text reproduïts en aquest exerci- ci. [0,5 punts] «n’extreu conseqüències morals»: «hi dóna la física»: 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. [1 punt] 1.5.1. En l’espai assignat, escriviu un resum del conte «Nochebuena», del recull Drames rurals, de Víctor Català. [0,5 punts] 1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a la noveŀla Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Des de bon principi, la Teresa no va veure gens bé que la Laura fos la dona del seu germà. b) La Laura havia quedat sense mare de petita, i el seu pare i ella se’n van anar a viure a casa d’una tia. Aquesta tia la va ajudar en la seva formació: música, literatura, etcètera. c) Des dels primers dies de casat, en Tomàs es mostra com un home culte i delicat. d) L’oncle Llibori i la seva família són gent molt discreta, no parlen mai malament de

OPCIÓ B 1. Comprensió lectora 1.1. Des dels clàssics llatins, diferents autors han reflexionat sobre el futur de la terra i l’univers en un sentit apocalíptic. Hi ha científics actuals que, en plantejar-se la fi del món, han recuperat com a hipòtesi científica una imatge literària de Dant. L’autor del text justament apunta la relació entre ciència i poesia, i sosté que uns bons coneixements científics de la natura (de les roques, les plantes, els animals...) poden estimular la creació literària i ajudar a contemplar el món d’una manera més rica i profunda. 1,5 punts: resum complet, coherent 1 punt: resum força complet i coherent 0,5 punts: resum poc complet i coherent 1.2. L’autor contextualitza l’afirmació de Lucreci (“s’esfondrarà la immensa màquina del món”) a l’època de la literatura apocalíptica jueva, una mica anterior a les visions de l’ “Apocalipsi” de sant Joan. 0,5 punts: resposta correcta 0,25 punts: resposta més o menys correcta 1.3. Les respostes correctes són les següents […]