PAU Llengua catalana i literatura 2013 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
En Rafel Escorrigüela, trenta-un anys ben portats, més llarg que alt, sec, de cabells llisos, tossia, es
llançava l’alè a les mans per escalfar-se-les i no mirava on posava els peus. Anava esparracat i aparen-
tava més anys dels que tenia. El fred se li havia ficat al cos feia dies i no hi havia manera de treure-se’l.
S’havia estat a l’estació del Nord mirant els trens. Els que arribaven de lluny entraven amb els vidres
de les finestres coberts per una fina capa de gebre.
Cap al migdia, va animar-se a resseguir els carrers on tocava el sol. Va baixar fins a la Ciutadella
i va continuar vagarejant fins al Born. Entre botigues d’olis i sabons, d’espècies i de pesca salada, va
arribar a la cantonada amb el carrer de Montcada. Se sentia música i remor i de sobte van aparèixer
una banda de postulants. Eren estudiants i demanaven en favor de les víctimes dels terratrèmols
d’Itàlia. Anaven sortint des del carrer de Montcada, desfilant en ordre, amb carruatges, una banda
de música i els estendards propis de cada facultat. Eren uns vint o vint-i-cinc. En Rafel Escorrigüela
tenia tanta gana que es va acostar al noi que obria la comitiva i va preguntar-li si, posats a socórrer,
no començaven per ell, que era català i el tenien allà mateix, a mà… El noi es va espantar i va mirar
enrere, cap al servei d’ordre de la guàrdia municipal. Es devia pensar que li volien prendre la guardio-
la. En Rafel Escorrigüela se’n va adonar i va apartar-se’n immediatament. L’últim que necessitava era
que un guàrdia el fes anar per terra d’una garrotada; no veia gens clar que es pogués tornar a aixecar.
Va seure en un portal i va observar com el seguici de postulants es dirigia cap a Santa Maria del Mar,
amb tot el seu xim-xim.
—Déu n’hi do, el soroll que fan. Et vénen ganes de donar-los deu cèntims només perquè callin…
En Rafel Escorrigüela va girar el cap amb curiositat en direcció a la veu. Qui parlava era una
noia tota rodoneta i d’uniforme: sota l’abric, la brusa i el davantal, tan blanca tota ella, tan rodanxona
tota ella, amb la còfia i el monyet i les agulles que el sostenien, amb els dits molsudets i la mica de
bigotet… Devia ser una minyona d’alguna casa bona dels voltants. Aguantava un parell de lleteres
de llauna de les grosses i feia cara de pocs amics. Al seu costat, a terra, hi tenia un sac d’arpillera que
de tant en tant es bellugava, com si tingués vida pròpia.
[…]
Lluís-Anton Baulenas. La felicitat, 2001
1. Comprensió lectora
1.1. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
[1 punt. Per cada resposta
errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) En Rafel Escorrigüela, un home prim i mal girbat, estava molt
enfredorit.
b) Al migdia, va anar a l’estació del Nord i després, a la Ciutadella.
c) En Rafel Escorrigüela va intentar robar els diners a un estudiant.
d) A la minyona no li va agradar la música dels postulants.
e) La minyona era tirant a grassa i anava vestida d’acord amb la
1.2. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.
[1 punt]
«se’n va adonar»:
«va apartar-se’n»:
1.3. Escriviu una expressió equivalent a «posats a socórrer» que pugui ser vàlida en el
context en què apareix.
[0,5 punts]
Va preguntar-li si,_________________________________, no començaven per
ell.
1.4. Indiqueu l’opció que equival a «una minyona d’alguna casa bona».
[0,5 punts. Si la
resposta és errònia, es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.]
☐ Una criada d’alguna família bondadosa.
☐ Una minyona d’alguna casa rica.
☐ Una filla d’alguna casa catòlica.
☐ Una nena d’una casa ben construïda.
1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest
curs.
[1 punt]
1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, escriviu un resum del conte «L’enveja»,
del recull Drames rurals, de Víctor Català.
[0,5 punts]
1.5.2. I
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
1. Comprensió lectora
1.1. Les respostes correctes són:
a) V
b) F
c) F
d) V
e) V
0,2 punts: resposta correcta
-0,1 punts: resposta incorrecta
0: resposta en blanc
Puntuació màxima: 1 punt
Puntuació mínima: -0,5
1.2. Les respostes correctes són les següents:
Se’n va adonar: que el noi estava espantat (o: que el noi es pensava que li volien
prendre la guardiola)
Va apartar-se’n: del noi que es va espantar
0,5 punts per resposta correcta
1 punt: dues respostes correctes
1.3. Les possibles respostes correctes són les següents:
vist que ajudaven les víctimes
ja que ajudaven els altres
0,5 punts: resposta correcta
0,25 punts: resposta més o menys correcta
1.4. La resposta correcta és b) (una minyona d’alguna casa rica).
0,5 punts: resposta correcta
-0,1 punts: resposta incorrecta
0: resposta en blanc
1.5.1. Els Forros són un matrimoni que no té fills. Al cap de molts anys d’estar casats,
a la dona, molt bonica, molt dedicada a l’hort i a les fruites que en collia, li ve un desig
de m […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2013 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció B) Comprensió lectora
- Exercici 2 (Opció A) Expressió escrita
- Exercici 2 (Opció B) Expressió escrita
- Exercici 3 (Part comuna) Sintaxi
Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura