Salta al contingut

Comprensió lectora

PAU Llengua catalana i literatura 2013 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2013 (juny sèrie 3): OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La presència d’un científic genial va ser una de les…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La presència d’un científic genial va ser una de les moltes aportacions narratives a les històries de ciència-ficció que, amb el pas del temps, s’acabaria tornant canònica. Els tecnosavis i els seus invents van irrompre a les aventures del gènere en qualitat d’herois, d’ajudants de l’heroi o, en el pitjor dels casos, de brivalls disposats a collar sota el seu jou la humanitat (o els nuclis poblats que tinguessin més a prop). Aquests científics, fossin bons o dolents, ideaven uns aparells, uns materials i uns conceptes que sovint fregaven el llindar de l’estrambòtic. De fet, fins que un sector prou representatiu de lectors no va reivindicar la necessitat d’una ciència-ficció més hard, més aferrada als postulats de la ciència, força escriptors no creien necessari que aquests gadgets o invents tinguessin bases científiques (i en ocasions, fins i tot, es contradeien amb el saber avalat per les ciències). A l’hora de la veritat, els autors preferien potenciar tots aquests invents com a elements mitopoètics o com a recurs que feia avançar el plot narratiu. Dues funcions, tot s’ha de dir, ben dignes des d’un punt de vista d’arquitectura literària. Els mad scientists havien començat a treure el cap a la literatura en ple període romàntic, i reflectien la desconfiança d’una part de la societat cap als científics. Cal dir que, des de l’inici de la revolució industrial, els professionals de la tecnociència han estat percebuts amb ambigüitat per les classes populars, que els consideraven coŀlaboradors d’un sistema socieconòmic injust. […] és evident que una part respectable dels científics bojos literaris són fills (luciferins) de Víctor Frankenstein. Per això no ens ha d’estranyar gaire que tots aquests doctors, savis i professors, per molt que estiguin envoltats per laboratoris atapeïts de tecnologia capdavantera, acabin presen- tant algun tret que ens recorda els alquimistes de l’edat mitjana (o la figura del doctor Faust revisada durant el període romàntic). Peter Goodrich, expert en cultura popular, apunta que la intuïció habitual d’aquests mad scien- tists «fa pensar en un poder sobrenatural, que els enllaça amb el món dels practicants de la màgia… i especialment amb la màgia negra o la bruixeria perquè l’aplicació de les seves lleis i principis ame- naça la societat». Rotwang, l’home de ciència del film Metròpolis (Fritz Lang, 1927), encarna molt bé aquesta dualitat d’alquimista tecnològic. El mateix que passa amb el doctor Víctor Von Doom, l’amenaça eterna dels 4 Fantàstics, i amb tants altres genis grillats nascuts a la cultura de masses. Adaptació feta a partir del text de Sebastià Roig. «L’arribada dels tecnosavis». A: El futur dels nostres avis. Diputació de Girona, 2012 1. Comprensió lectora 1.1. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) En les noveŀles de ciència-ficció, els científics genials sempre eren presentats com uns herois. b) Bastants escriptors de ciència-ficció no veien la necessitat de ser gaire rigorosos amb els coneixements científics de la seva època. c) Al segle xix, els sectors populars odiaven els científics. d) Els científics genials de la ciència-ficció i els alquimistes tenen punts de contacte. e) Rotwang i el doctor Víctor Von Doom són figures ambivalents. 1.2. Indiqueu quina definició equival a canònica. [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es des- comptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap descompte.] ☐ Propi dels canonges. ☐ Relatiu a un model acceptat comunament. ☐ Relatiu a un fenomen habitual, molt freqüent. ☐ Relatiu a un fet explosiu. ☐ Relatiu a unes herbes comestibles. 1.3. Definiu el mot brivall o bé escriviu-ne un sinònim. [0,5 punts] 1.4. L’autor del text fa servir diferents expressions per a referir-se als mad

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2013 (juny sèrie 3)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B 1. Comprensió lectora 1.1. Les respostes correctes són: a) F b) C c) F d) C e) C 0,2 punts: resposta correcta -0,1 punts: resposta incorrecta 0 punts: en blanc 1.2. La resposta correcta és b). 0,5 punts: resposta correcta -0,1 punts: resposta incorrecta 0 punts: en blanc 1.3. Brivall: home de la gentalla, de la briva [DIEC-2]; home de la púrria, de la briva; noi eixerit o entremaliat [GDLC]. Noi, xic [GDLC] 0,5 punts: definició correcta 0,25 punts: definició més o menys correcta 1.4. Equivalents a Mad scientists que apareixen en el text: Científic genial Tecnosavis Científics Els professionals de la tecnociència Els científics bojos literaris Fills (luciferins) de Víctor Frankenstein tots aquests doctors, savis i professors l’home de ciència d’alquimista tecnològic genis brillants 0,25 punts per cada equivalent correcte 1.5.1. En Ton és un pagès que està molt orgullós del camp de les Saules, on té plantades diverses coses (bledes, blat de moro, etc.). Un dia algú li va fer malb […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2013 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura